Un dels articles del vuitè volum dels Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural publicat aquest novembre és una síntesi de la recerca paleoecològica i arqueològica realitzada a la vall d’en Bas per tal de caracteritzar la història de la vegetació i de les condicions mediambientals dels darrers 11.700 anys. Els orígens del paisatge vegetal que coneixem en l’actualitat a aquesta regió es remunten als inicis de l’Holocè, quan s’acaba la darrera glaciació i s’instaura un clima més temperat i humit, amb la roureda i la fageda com a boscos clímax. Des de l’establiment de les primeres societats agrícoles i ramaderes fa 6.800 anys, l’evolució de la vegetació es va veure sotmesa a alteracions alienes a les oscil·lacions del clima. El progressiu impacte de les comunitats humanes anirà minvant les rouredes i potenciant la pineda, clarianes al bosc on proliferaran boixos, brucs i rosàcies, i herbàcies ruderals i adventícies associades a l’establiment de camps de conreu.