Boscos de ribera

Introducció

Boscos mixtos en galeria al llarg dels cursos fluvials fins als 1600 m. Segons l’estatge i la geomorfologia de l’indret la composició florística varia. Els boscos de terra baixa de la Garrotxa presenten més espècies de l’ordre Populetalia, on destaquen com a espècies diferencials l’àlber Populus alba i els tamarius Tamarix ssp., i a l’estatge montà de la Garrotxa i al Ripollès dominen les espècies dels Fagetalia sylvaticae, amb el vern Alnus glutinosa com a espècie destacada. En ambients palustres s’enriqueixen de plantes dels Molinietalia  amb Filipendula ulmaria o Caltha palustris, o dels Phragmitetalia amb Carex riparia o C. acutifomis segons l’estabilitat del nivell d’aigua al llarg de l’any o el període d’inundacions. Alguns boscos de ribera del sector pirinenc del Ripollès, de valls engorgades amb poc sòl, disminueixen les plantes de l’Alno-Padion i predominen les plantes de les aliances Tilio-Acerion i Carpinion betuli, especialment, l’oma Ulmus glabra i el til·ler de fulla gran Tilia platyphyllos. Aigües amunt, per sobre dels 1500 m ja només trobem formacions més esclarissades de bedolls Betula spp., freixes i salzes, i grups de púdols Atadinus alpinus, que poc a poc són substituïts per comunitats fontinals.

En general, aquests boscos de ribera han quedat restringits al marge mateix del riu per l’ocupació i alteració de les planes d’inundació. Tots aquests boscos en la llera mateixa dels rius pateixen les dinàmiques de les riuades i constitueixen boscos poc densos, normalment rodals o franges petites amb poc ambient nemoral, i amb un grup important de plantes d’espais oberts pròpies dels codolars, a part de plantes ruderals i invasores exòtiques segons la presència de bestiar i els fluxos d’introducció de plantes al·lòctones.

Composició florística

El conjunt de boscos de ribera de la Garrotxa i del Ripollès presenten una gran diversitat d’espècies. Per una banda les espècies pròpies de boscos de ribera ben constituïts (Ord. Tamaricetalia africanae, Ord. Populetalia albae i Al. Alno-Padion) són responsables del 25,57% de recobriment, el 12,61% corresponen a altres espècies dels boscos higròfils (Ord, Fagetalia sylvaticae), i el 11,53% és recobriment a càrrec de la resta de plantes dels boscos caducifolis, i de les seves bardisses i vorades (Cl. Querco-Fagetea.

La presència d’espècies pròpies de comunitats higròfiles relacionades amb els rius (Ord. Phragmitetalia, Cl. Molinio-Arrhentheretea, Al. Cardamino-Montion i Ord. Adenostyletalia), recobreixen el 4,48%, les espècies de les clarianes de bosc (Cl. Epilobietea i Ord Galio-Alliarietalia) un 3,46% i les dels codolars (Ord. Thlaspietalia) un 0,19%.

El gruix de plantes que indiquen una degradació d’aquests hàbitats a les dues comarques presenten un recobriment molt important del 31,31%: indicadores de trepig un 5,20%, indicadores de ruderalització un 11,32% i les plantes exòtiques invasores un 14,79%.

 

Taula boscos de ribera de la Garrotxa i del Ripollès
Mostra de 273 inventaris
Cl. Querco-Fagetea Br.-Bl.et Vileger 1937
Ord. Populetalia albae Br.-Bl. 1931
Al. Salicion triandrae-fragilis Br.-Bl. et O. Bolòs 1957
   As. Saponario-Salicetum purpureae Tchou (1947) 1948
Al. Populion albae Br.-Bl. 1931
   As. Iridi-Populetum albae (Br.-Bl.) Tchou 1947
   As. Lithospermo-Ulmetum minoris O. Bolòs 1956
Ord. Fagetalia sylvaticae Pawl. 1928
Al. Alno-Padion Knapp 1947
   As. Lamio-Alnetum glutinosae O. Bolòs 1954
   As. Scrophulario-Alnetum glutinosae Susplug. 1935 em. Nom O. Bolòs 1980
   As. Carici pendulae-Alnetum glutinosae O. Bolòs et Oberd. 1953
   As. Carici acutiformis-Alnetum glutinosae Scamoni 1935
   As. Carici-Salicetum catalaunicae A. et O. Bolòs 1950     

Al. Tilio-Acerion Klika 1955

   As. Hedero-Tilietum platyphylli Vigo et Carreras 1983

Ord. Prunetalia spinosae Tx. 1952
Al. Berberidion vulgaris Br.-Bl. (1947) 1950
   As. Arabido-Rhamnetum alpini O. Bolòs 1962 P %
R R
E E
S C
.
G
Tamaricetalia africanae 0,02
Tamarix africana I
Tamarix gallica I
Populetalia albae  0,17
Fraxinus angustifolia II
Alno-Padion  7,66
Allium ursinum III
Alnus glutinosa V
Angelica sylvestris IV
Athyrium filix-foemina II
Cardamine impatiens V
Carex pendula IV
Carex remota III
Frangula alnus III
Humulus lupulus IV
Juglans regia IV
Phyllitis scolopendrium  II
Ranunculus ficaria IV
Scrophularia nodosa IV
Solanum dulcamara IV
Alno-Padion estatge altimontà (Scrophulario-Alnetum) 0,15
Betula pendula II
Betula pubescens I
Epipactis bugacensis I
Pimpinella major III
Scrophularia alpestris I
Alno-Padion palustre (Carici acutiformis-Alnetum glutinosae) 0,47
Carex acutiformis II
Carex riparia II
Equisetum palustre II
Berberidion vulgaris estatge subalpí (Arabidi pauciflorae-Rhamnetum alpinae) 0,19
Arabis pauciflora I
Rhamnus alpinus I
Ribes petraeum I
Rosa pimpinnellifolia I
Rosa rubiginosa I
Rosa vosagiaca I
Boscos de ribera (Alno-Padion + Populion albae) 16,82
Arum italicum III
Cardamine emporitana II
Doronicum pardalianches IV
Equisetum telmateia III
Eupatorium cannabinum IV
Iris pseudacorus II
Lamium flexuosum II
Lithospermum purpureo-caeruleum IV
Populus nigra II
Rubus caesius V
Salix atrocinerea catalaunica III
Salix elaeagnos IV
Salix xfragilis V
Salix purpurea IV
Salix xquercifoia I
Sambucus nigra V
Saponaria officinalis IV
Symphytum tuberosum IV
Ulmus minor IV
Fagetalia sylvaticae 13,58
Acer campestre V
Actaea spicata I
Ajuga reptans III
Anemone nemorosa V
Anemone ranunculoides III
Aquilegia vulgaris V
Astragalus glycyphyllos I
Campanula trachelium V
Cardamine flexuosa I
Cardamine heptaphylla  III
Carex sylvatica pauii I
Carex sylvatica sylvatica V
Circaea lutetiana IV
Cornus sanguinea III
Digitalis lutea III
Dryopteris filix-mas  V
Euonymus europaeus IV
Euphorbia flavicoma briginteri I
Fagus sylvatica II
Fraxinus excelsior V
Geranium nodosum II
Geranium pratense I
Geranium sylvaticum I
Glechoma hederacea III
Helleborus viridis IV
Milium effusum I
Ilex aquifolium IV
Knautia lebrunii I
Lamium galeobdolon IV
Listera ovata II
Lysimachia nemorum I
Melica uniflora IV
Mercurialis perennis V
Moehringia trinervia IV
Mycelis muralis V
Myosotis sylvatica II
Oxalis acetosella V
Poa nemoralis V
Polygonatum multiflorum I
Polygonatum odoratum I
Polystichum aculeatum II
Polystichum setiferum III
Potentilla sterilis II
Prunus avium III
Pulmonaria affinis III
Quercus robur III
Ranunculus tuberosus I
Sanicula europaea III
Stachys sylvatica IV
Stellaria nemorum I
Taxus baccata I
Tilia cordata III
Tilia platyphyllos Scop. IV
Tilia x vulgaris I
Ulmus glabra II
Valeriana officinalis IV
Veronica chamaedrys IV
Veronica montana III
Veronica urticifolia V
Viola odorata I
Viola reichembachiana V
Viola riviniana I
Querco-Fagetea 11,63
Acer opalus I
Agrimonia eupatoria IV
Agrimonia procera I
Arabis turrita I
Bilderdickya dumetorum I
Brachypodium sylvaticum V
Buxus sempervirens III
Calamintha sylvatica sylvatica II
Calamintha sylvatica ascendens I
Campanula persicifolia I
Clematis recta I
Clematis vitalba IV
Coriaria myrtifolia I
Coronilla emerus I
Corylus avellana IV
Crataegus monogyna III
Daphne laureola II
Euphorbia amygdaloides III
Fragaria vesca IV
Galium maritimum III
Helleborus foetidus II
Hepatica nobilis IV
Hieacium sabaudum I
Hieracium murorum II
Ligustrum vulgare III
Lonicera periclymenum I
Lonicera xylosteum IV
Origanum vulgare II
Paliurus spina-christi II
Peucedanum oreoselinum I
Prenanthes purpurea I
Primula veris columnae II
Prunus spinosa I
Pyrus malus II
Quercus petraea I
Quercus pubescens II
Rhamnus cathartica II
Rosa arvensis II
Rosa canina II
Rubus godronii III
Rubus ulmifolius III
Rubus godroni x ulmifolius I
Satureja vulgaris I
Sorbus torminalis I
Stellaria holostea II
Tamus communis III
Tanacetum corymbosum III
Viburnum lantana II
Vicia sepium II
Codolars 0,20
Andryala ragusina I
Chaenorhinum minus II
Epilobium parviflorum I
Festuca gigantea I
Galeopsis angustifolia I
Ligusticum lucidum I
Myosoton aquaticum I
Picris hieracioides III
Rumex scutatus I
Verbascum sinuatum I
Phragmition 1,90
Althaea officinalis I
Apium nodiflorum IV
Barbarea vulgaris III
Convolvulus sepium II
Cucubalus baccifer II
Galium palustre I
Glyceria notata III
Lycopus europaeus II
Lysimachia vulgaris I
Lythrum salicaria I
Mentha aquatica I
Mentha arvensis I
Mentha longifolia I
Nasturtium offcinale III
Phalaris aquatica I
Phragmites australis I
Rorippa sylvestris II
Rumex conglomeratus I
Sparganium erectum I
Stachys palustris I
Typha latifolia I
Veronica anagallis-aquatica II
Veronica beccabunga IV
Cardamino-Montion 0,09
Cardamine raphanifolia I
Chrysosplenium oppossitifolium I
Myosotis palustris I
Arabis alpina I
Saxifraga aizoides I
Molinietalia 1,15
Alchemilla coriacea I
Caltha palustris I
Carex lepidocarpa I
Carex ovalis I
Chaerophyllum hirsutum I
Cirsium rivulare I
Dactylorhiza majalis I
Deschampsia caespitosa I
Epipactis palustris I
Filipendula ulmaria II
Galium album III
Galium uliginosum I
Juncus effusus I
Lotus pedunculatus I
Molinia coerulea III
Pimpinella major (L.) Huds. I
Polygonum bistorta I
Rumex acetosa acetosa I
Sanguisorba officinalis I
Serratula tinctoria I
Succisa pratensis I
Trollius europaeus I
Valeriana pyrenaica I
Adenostyletea 0,03
Peucedanum ostruthium I
Polygonum alpinum I
Thalictrum aquilegiifolium I
Veratrum album II
Molinio-Arrhenatheretea 1,43
Arrhenatherum elatius V
Astrantia major I
Blackstonia perfoliata (L.) Huds. I
Centaurea jacea III
Cirsium monpessulanum I
Cirsium palustre II
Festuca arundinacea IV
Heracleum sphondylium I
Holcus lanatus III
Hypericum tetrapterum II
Juncus articulatus I
Juncus inflexus III
Lathyrus pratensis V
Lotus corniculatus V
Medicago lupulina V
Mentha longifolia I
Mentha suaveolens I
Poa trivialis V
Prunella vulgaris V
Pulicaria dysenterica I
Ranunculus acris III
Scirpoides holoschoenus II
Tussilago farfara III
Epilobietea angustifolii + Galio-Alliarietalia 3,45
Aegopodium podagraria I
Anthriscus sylvestris II
Bromus ramosus III
Chaerophyllum temulum I
Dipsacus pilosus I
Epilobium angustifolium I
Epilobium hirsutum IV
Epilobium montanum II
Euphorbia villosa III
Galeopsis tetrahit III
Geranium phaeum I
Geum  urbanum III
Lamium maculatum II
Lithospermum officinale II
Populus tremula II
Rubus idaeus I
Salix caprea III
Salvia glutinosa I
Sambucus racemosa I
Silene dioica II
Sison ammomum I
Solanum nigrum II
Companyes 9,88
Achillea millefolium V
Agrostis capillaris II
Anthoxanthum odoratum II
Arabidopsis thaliana I
Artemisia campestris I
Asplenium quadrivalens III
Briza media I
Cardamine hirsuta II
Carex flacca V
Cruciata glabra III
Elymus repens I
Equisetum ramosissimum II
Erysimum grandiflorum I
Euphorbia cyparissias I
Galium estebanii II
Geranium pyrenaicum III
Geranium robertianum V
Hedera helix III
Hieracium sp. II
Hutera cheiranthos I
Hypericum maculatum I
Hypericum perforatum III
Lamium purpureum II
Leucanthemum ageratifolium III
Linaria repens I
Linum catharticum I
Orobanche hederae III
Osyris alba II
Parnasia palustris I
Pinus sylvestris I
Polypodium vulgare serrulatum  III
Polypodium vulgare vulgare I
Potentilla erecta III
Pteridium aquilinum III
Quecus ilex I
Rhamnus alaternus  I
Rosa sp. I
Rubia peregrina I
Rubus sp. IV
Ruscus aculeatus III
Senecio pyrenaicus I
Smilax aspera I
Solidago virgaurea III
Sonchus aquatilis I
Sorbus aucuparia I
Stachys officinalis IV
Teucrium scorodonia I
Trifolium pratense IV
Viburnum tinus  I
Vincetoxicum hirundinaria IV
Viola alba IV
Ruderals 11,28
Actium lappa I
Aethusa cynapium I
Alliaria petiolata IV
Arctium minus V
Artemisia vulgaris III
Bryonia dioica IV
Carduus crispus occidentalis I
Carex nemorosa I
Chaerophyllum aureum III
Chelidonium majus I
Chenopodium album II
Cirsium vulgare I
Convolvulus arvensis IV
Dactylis glomerata IV
Daucus carota III
Digitaria sanguinalis II
Echinochloa crus-gallis II
Equisetum arvense III
Euphorbia helioscopia III
Galium aparine III
Geranium dissectum I
Geranium rotundifolium I
Lapsana communis I
Malva sylvestris I
Melilotus albus II
Ornithogalum umbellatum I
Parietaria officinalis  I
Pastinaca sativa sylvestris I
Poa pratensis pratensis I
Polygonum aviculare III
Polygonum lapathifolium I
Polygonum persicaria II
Rumex crispus II
Rumex obtusifolius IV
Setaria viridis III
Silene latifolia III
Sonchus asper I
Sonchus oleraceus II
Stellaria media IV
Stellaria neglecta IV
Torilis japonica I
Urtica dioica IV
Veronica hederifolia I
Trepig 5,18
Agrostis stolonifera II
Capsella bursa-pastoris II
Carex hirta I
Cichorium intybus I
Eragrostis pilosa I
Lolium perenne I
Plantago lanceolata IV
Plantago major V
Poa annua IV
Potentilla reptans V
Ranunculus repens V
Sisymbrium officinale I
Taraxacum officinale V
Trifolium repens IV
Verbena officinalis IV
Exòtiques 14,73
Acer negundo IV
Acer platanoides II
Acer pseudoplatanus III
Actinidia deliciosa I
Aesculus hippocastanum I
Ailanthus altissima I
Amaranthus retroflexus II
Araujia sericifera I
Artemisia verlotiorum V
Arundo donax I
Bidens frondosa III
Boussingaultia cordifolia I
Bromus catharticus II
Buddleja davidii IV
Calendula officinale I
Cardamine occulta II
Castanea sativa I
Celtis australis I
Chenopodium ambrosioides I
Commelina communis I
Conyza canadensis III
Crepis bursifolia I
Cyperus eragrostis IV
Datura stramonium II
Eleusine indica I
Erigeron annuus IV
Erigeron karvinskianus I
Euphorbia lathyris I
Euphorbia maculata I
Euphorbia prostrata II
Fallopia baldschuanica I
Ficus carica III
Galinsoga parviflora III
Helianthus tuberosus III
Hemerocallis fulva I
Impatiens balsamina I
Impatiens glandulifera I
Lemna minunta II
Ligustrum lucidum I
Lonicera japonica I
Lunaria annua III
Medicago arabica I
Medicago sativa II
Melissa officinalis II
Oenothera biennis I
Onobrychis viciifolia I
Oplismenus undulatifolius I
Oxalis latifolia I
Parthenocyssus quinquefolia III
Paspalum distichum II
Phyllostachys aurea I
Phytolacca americana II
Platanus hybrida II
Populus xcanadensis IV
Robinia pseudoacacia III
Rubeckia laciniata I
Senecio inaequidens I
Solanum lycopersicum II
Solanum tuberosum I
Solanum chenopodioides I
Solidago altissima I
Sorghum halepense I
Symphyotrichum pilosum III
Symphyotrichum xsalignum II
Symphytum xuplandicum I
Tanacetum parthenium I
Trachycarpos fortunei I
Tradescantia fluminensis I
Vitis spp. II

 

Diagnosi 

Si comparem dins de cada tipus de bosc de ribera les localitats més naturals i les més alterades ens dóna una idea de les afectacions agafant com a indicadors el recobriment dels diferents grups florístics.

Lamio-Alnetum glutinosae

Les principals afectacions dels Lamio-Alnetum glutinosae, vernedes de terra baixa i de l’estatge montà, és la  ruderalització per presència de bestiar, que sovint s’insta·len a l’l’hàbitat o només accedeixen a beure aigua o buscar ombra a l’estiu. Els indicadors és la importància del recobrimetn de palntes ruderals i plantes que suporten o són afavorides pel trepig. Aquests espais fluvials alterats, a més són fàcilment accessibles a plantes exòtiques invasores, especialment a prop  de poblacions o aiga avall de trams ja envaïts. Les espècies invasores exòtiques incrementen de amnera important el seu recobriment per la seva capacitat d’ocupar ràpidament els espais oberts creats.

L’increment relatiu de plantes dels boscos Querco-Fagetea és a causa de la desaparició d’espècies dels boscos higròfils i de ribera, normalment plantes herbàcies, mentre que una bona part d’arbres i arbusts resisteixen la presència del bestiar.

 

Carici acutiformis-Alnetum glutinosae

Les vernedes amb grans càrexs són pròpies de zones humides amb recs on l’aigua circula i es manté a un nivell estable, circumstància que fa que aquesta comunitat sigui molt puntual. Les problemàtiques que més han afectat les localitats de’aquestes vernedes són la dessecació de zones humides, la urbanització, el trepig per persones i l’entrada de plantes exòtiques invasores.

Especialment importants són les davallades de les espècies del Magnocaricion i del Phragmition dels boscos higròfils dels Fagetalia sylvaticae, per pèrdua de nivell d’aigua i desssecació, i l’entrada de plantes invasores.

Dinàmica dels boscos de ribera

La distribució del conjunt de boscos de ribera per categories de dinàmiques ens indica que la majoria tenen un balanç negatiu, entre el 18 i el 44%, per tant dinàmiques negatives. Boscos molt vulnerables amb moltes afectacions contínues en el temps i en l’espai.
Si analitzem la variabilitat dels diferents processos estudiats en el conjunt de 23 boscos de ribera amb seguiment no existeix cap procés amb la majoria de parcel·les amb dinàmica positiva, únicament la denudació, la millora de les espècies característiques de l’hàbitat i la forestació natural que en aquest cas s’interpreta amb tancament del bosc, tenen una variabilitat de la seva evolució entre lleugerament positiva i lleugerament negativa, però amb les mitjanes sempre per sota de 0 que marcaria l’estabilitat.
La ruderalització mostra una ampla variabilitat des de lleugerament positiva a clarament negativa, el trepig, la invasió de plantes exòtiques i la banalització presenten entre estabilitat i dinàmiques lleugera o clarament negatives, mentre que la sequera mostra només estabilitat o dinàmica lleugerament negativa.
De les parcel·les afectades els processos més negatius estan relacionats amb l’entrada i estada de bestiar als boscos de ribera en el 34,78%, per afluència de persones relacionada amb ús de bany en el 21,74% i per afectacions d’obres en el 8,70%.

 

 

El balanç global del seguiment de boscos de ribera a 2022 esmentat està elaborat amb les dades de 23 parcel·les, però algunes corresponen a localitats amb accions de conservació de l’entitat que precisament eviten l’accés de bestiar. Si considerem només els boscos sense accions de conservació, més representatius sobre aquest hàbitat, les mitjanes de l’índex d’evolució dels processos es redueixen entre 0,5 i 1 punt, i excepte l’assecament la variabilitat de tots els altres processos es redueix i es desplaça cap a dinàmiques clarament negatives.

Variabilitat dels processos en el conjunt de parcel·les de bosc de ribera sense actuacions de conservació.

 

En el cas de tractar només els boscos de ribera amb actuacions de conservació les dinàmiques de tots els processos són positives, excepte la invasió de plantes exòtiques que es manté estable. Els processos més clarament positius són la reducció de la ruderalització i del trepig, i per tant també de la banalització.

Variabilitat dels processos en el conjunt de parcel·les de bosc de ribera amb actuacions de conservació.

 

Quant a boscos de ribera disposem de les dades resultants del seguiment del període 2008-2018, on es pot observar que el número d’espècies pròpies dels boscos s’ha mantingut, igual que la resta de grups, però el seu recobriment ha tingut una davallada del 33,99%, i importants increments dels recobriments de les plantes ruderals (207,46 punts) i de les invasores (109,26 punts). Aquests percentatges s’incrementen encara més si comparem dues estacions de les quals tenim dades de l’any 1998: un 272 punts el recobriment de ruderals i un 129 punts el de plantes exòtiques invasores.

Evolució dels hàbitats de boscos de ribera de la Garrotxa en quant a recobriment (sumatori de recobriments de les espècies) de grups de flora vascular. S’aprecia una disminució del recobriment d’espècies dels boscos humits, i un increment important del recobriment d’espècies ruderals i invasores.