Xarxa d’Estacions de Llarg Seguiment de Biodiversitat

Els diferents projectes de recerca que s’han desenvolupat des de l’entitat han aportat molta informació sobre diversitat, distribució i cartografia d’espècies, i també de caracterització de comunitats, evolució de poblacions i indicadors… que han permès en molts casos detectar tendències i problemàtiques,. Algunes d’elles han generat actuacions de conservació en ser prioritàries, especialment dirigides a minimitzar i evitar impactes i poder recuperar poblacions i millrar i ampliar hàbitats.

Des de fa uns anys s’ha intentat aglutinar els seguiments anuals i d’altra periodicitat, i les campanyes de projectes per establir una xarxa d’estacions on es centri la recerca de manera que les dades dels diferents seguiments i projectes es donin suport entre elles i ofereixin més informació.

La Xarxa d’Estacions de Llarg Seguiment de Biodiversitat és un conjunt d’estacions representatives dels hàbitats de la Garrotxa i del Ripollès i en les quals es fan caracteritzacions i seguiments de grups d’organismes i de diversos paràmetres abiòtics d’interès. L’objectiu és poder establir relacions entre grups d’organismes i paràmetres abiòtics de les estacions, seguir-ne l’evolució al llarg del temps, i promoure la recerca en elles. Cal recordar que diferents estudis posicionen la Garrotxa com la comarca catalana que amb el canvi climàtic patirà més canvis en els seus hàbitats.

El seguiment conjunt de diversos grups d’organismes en aquestes parcel·les permet obtenir molta més informació de l’evolució de l’hàbitat per una banda, i dels grups d’organismes per altra. El fet de disposar d’informació acumulada també té l’objectiu d’atreure molts especialistes de grups perquè el conjunt de dades acumulat i les dades obtingudes simultàniament i al llarg dels anys els permetrà obtenir molta més informació sobre el seu grup, especialment si es comparen amb grups dels quals hi ha molta més informació i ens serveixen com a referències.

La xarxa d’ELS de la Biodiversitat que actualment es gestiona està formada per un conjunt de:

11 estacions distribuïdes per la Garrotxa:

-Quatre en el domini mediterrani
-Quatre en el domini submediterrani
-Tres en la cubeta olotina
-Una en el domini de muntanya medioeuropa.

Les ELS són:

1. El Pla de Besalú i de Maià de Montcal, des del Fluvià fins al puig de Santa Magdalena de Jonqueres.
2. El Pla de Tapioles des del Llierca fins de Tortellà.
3. El Ser, des del Pla de Santa Pau fins el Torn i el Pla de Mieres.
4. La vall d’Hostoles des de Sant Feliu de Pallerols a les Planes d’Hostoles.
5. Santaló desde el Turonell fins al Fluvià.
6. La vall del Bac, de Colldecarrera fins Montmajor i Bodequer.
7. La Fageda d’en Jordà i el volcà del Croscat.
8. Els paratges de la Moixina.
9. Hostalets d’en Bas.
10. Comanegra-Puig de les Bruixes.
11. Puigsacalm-El Sallent.

9 estacions distribuïdes al Ripollès:

-Una en el domini mediterrani
-Tres en el domini submediterrani
-Tres en el domini de muntanya mitjana humida
-Tres en el domini subalpí
-Quatre en el domini alpí.

Les ELS són:

1. Campdevanol-Montgrony.
2. Milany-El Barretó.
3. Collada verda-Pardines.
4. Camprodon.
5. Planoles.
6. El Catllar-Coma de l’Orri.
7. Carboners-Costabona.
8. Noucreus-Comadevaca
9. Fontalba-Puigmal.

Aquesta representativitat permet extrapolar les dades obtingudes a tot el territori de les dues comarques. La xarxa d’estacions de Llarg Seguiment al Ripollès és en fase de desenvolupament, i actualment només es disposa de 9 estacions.

Les estacions de la Xarxa poden disposar cadascuna d’elles de 10 a 25 parcel·les dedicades al seguiment d’hàbitats representatius del territori, parcel·les dedicades al seguiment d’espècies i hàbitats amenaçats, parcel·les dedicades al seguiment de boscos en evolució natural i parcel·les d’avaluació d’actuacions de gestió.

Els resultats es valoren a la memòria anual de la Xarxa, i de manera sintètica a l’Observatori dels hàbitats de la Garrotxa i del Ripollès, dins de l’Informe anual de l’estat del medi natural de la Garrotxa i del Ripollès.

Per exemple l’estació XESBGX_OLMO01, dels paratges de la Moixina (Olot, La Garrotxa) disposa de 22 parcel·les de seguiments d’hàbitats, i 13 parcel·les d’espècies de flora amenaçada, 1 d’odonats amenaçats i 5 d’ortòpters amenaçats. Cada 10 anys (2010 i 2020) s’elabora la cartografia d’hàbitats 1:5.000, i es fa el seguiment de l’evolució en l’espai i en la composició de l’hàbitat en quant a flora vascular, odonats i ortòpters.

Exemple d’estació de la Xarxa amb 9 de les 37 parcel·les de seguiment

El conjunt de parcel·les de les estacions permet fer valoracions de l’evolució dels dominis d’hàbitats que han definit les estacions, però també l’evolució d’un hàbitat o conjunt d’hàbitats amb els resultats de les diferents parcel·les corresponents que són presents a les diferents estacions.

La xarxa de la Garrotxa disposa d’un total de 11 estacions clau, estacions preferents on es centren la majoria dels esforços de recerca i seguiment. A més aquestes 11 estacions reuneixen la diversitat d’hàbitats de la comarca. A part existeixen moltes estacions complementàries que responen a estudis més amplis o més específics que requerien un major número de parcel.les o més representativitat a la comarca (flora amenaçada, flora invasora, boscos de roure pènol humits, prats de dall, prats secs, comunitats d’odonats, d’ortòpters…).

Els diferents tipus d’estacions han estat creades en diferents projectes i amb diferents objectius i disposen ja d’informació de diferents grups i dades de diversos anys:

1. Estacions de flora amenaçada (flora vascular, briòfits i líquens)

Actualment es treballa amb 153 localitats de 52 tàxons a la Garrotxa i amb 123 localitats de 32 tàxons al Ripollès, 2 localitats d’1 tàxon a la Cerdanya i 3 localitats de 3 tàxons a l’Alt Empordà. En general aquestes parcel·les disposen de:

historial de seguiment de la població: número de reproductors, no reproductors, plàntules, o en el cas de líquens i hepàtiques superfíe de tal·lus (Mannia fragans, Lobaria pulmonaria), o en plantes rizomatoses i similars superfície ocupada i recobriment (Aegopodium podagraria, Isopyrum tahlictroides…). Les parcel·les amb seguiment més llarg són amb seguiment discontinu Polygala vayredae des de l’any 1985 i amb seguiment continu anual una parcel·la aïllada de Narcissus moleroi des de l’any 1996. Segons la importància i especialment dels impactes i amenaces aquestes estacions se segueixen anualment, cada 2, 4, 5 o 10 anys. Algunes estacions molt reduïdes com les poblacions locals protegides d’Aconitum pyrenaicum, Caltha palustris, Xatardia scabra i Botrychium matricariifolium, se segueixen concretament els exemplars mapejats amb coordenades a la parcel·la.

dades d’estructura de la població o de productivitat de fruits/llavors com en el cas d’Aconitum pyrenaicum, Caltha palustris, Delphinium montanum, Epipactis distans,

indicadors de seguiment d’afectacions: individus o superfíe de tal·lus amb depredació, atrofiament, sequera, trepig, competència amb plantes invasores…

inventaris fitosociològics o estimació de recobriments per espècie de flora vascular. En alguns casos existeix seguiment de la vegetació des de l’any 1996.

Com a indicadors abiòtics per poder explicar l’evolució demogràfica de la població o les afectacions es realitza el seguiment d’altres paràmetres:

a. Pluviositat i temperatures d’estacions meteorològiques properes: Per exemple els anys pluviomètricament bons comporten l’any següent un increment de frondes fèrtils en Dryopteris remota, la producció de fruits de Caltha palustris està relacionada amb la pluviositat del mes de març, el desenvolupament de la població de Botrychium matricariifolium està relacionada amb la pluviositat del mes de maig…


Relació de la producció de frondes fèrtils de Dryopteris remota amb la pluviositat.

b. Temperatura i humitat atmosfèrica contínues: Actualment algunes estacions s’estan equipant amb sensors continus de temperatura i humitat atmosfèrica. Per exemple l’hàbitat de Maianthemum bifolium presenta oscil·lacions tèrmiques més amples que hàbitats amb plantes més nemorals.

c. Indicadors de lluminositat: En algunes parcel·les on la llum que deixa passar les capçades dels arbres està relacionada amb l’evolució de la població es fa seguiment d’indicadors de lluminositat amb fotografies hemisfèriques (Polygala vayredae, Caltha palustris, Aconitum pyrenaicum, Maianthemum bifolium, Botrychium matricariifolium, Lobaria pulmonaria…).

d. Altres indicadors més concrets: Per exemple en alguna població de plantes aquàtiques es fa seguiment de temperatura de l’aigua i superficie de làmina d’aigua (Caltha palustris, Myriophyllum sp. pl, Ranunculus trycophyllus). Aquest últim indicador és més fiable encara que la pluviositat del mes de març en explicar la producció de fruits.

Un dels resultats del seguiment d’aquestes estacions és l’Observatori de flora amenaçada que ens indica l’evolució del conjunt de localitats de tàxons amenaçats dels quals es fa seguiment.

La gràfica negra indica l’evolució en tant per cent de la mitjana de població totes les localitats de flora amenaçada que se segueixen en el Programa, i que al llarg d’aquests anys ha baixat per sota del 50%.

 

2. Estacions d’hàbitats (composició i recobriment de flora vascular)

El seguiment dels hàbitats a nivell de composició florística i recobriment per espècie se segueix a la Garrotxa amb unes 200 parcel·les representatives dels hàbitats de la comarca. Es fa seguiment cada 10 anys des de l’any 2007, i seguiment anual de part d’elles. El seguiment ens dona informació de com evolucionen els hàbitats de la comarca. (Observatori d’hàbitats).


Evolució dels hàbitats de boscos de ribera de la Garrotxa en quant a recobriment (sumatori de recobriments de les espècies) de grups de flora vascular.

3. Estacions de flora invasora (flora vascular)

El seguiment de la flora invasora actualment se segueix a la comarca de la Garrotxa amb les 100 estacions que amb parcel·les representatives dels hàbitats de la comarca, i 34 són estacions d’alerta en llocs amb alta probabilitat d’entrada de plantes invasores. Es fa seguiment cada 10 anys des de l’any 2007, i seguiment anual de 10 d’elles. El seguiment ens dona indicadors de com avancen les plantes invasores a la comarca (Observatori de flora invasora).

Per a cada estació es marquen unes parcel·les en cadascun dels hàbitats presents en els quals s’aixequen inventaris fitosociològics, i s’apunta el nivell de dispersió de les plantes exòtiques invasores.

4. Estacions d’hàbitats d’interès

A les comarques de la Garrotxa i del Ripollès s’han establert estacions dels hàbitats considerats d’interès. Algunes d’aquestes estacions són parcel·les de la categoria 1 i 2, però s’han establert de noves per poder cobrir de manera representativa els hàbitats que interessaven. En total existeixen 127 parcel·les d’hàbitats d’interès, en les quals en general s’han aixecat inventaris fitosociològics cada 10 anys. D’algunes elles hi ha seguiment des dels anys 1994-1995. Destaca el número d’estacions en hàbitats com prats de dall, rouredes higròfiles de roure pènol, boscos de ribera, prats mesòfils i xeròfils, hàbitats sobre els quals s’han desenvolupat projectes de caracterització i de cartografia. El seguiment ha permès obtenir informació útil de l’evolució dels hàbitats, per exemple, si comparem les dades de 5 parcel·les amb ambients de boscos de ribera entre els anys 2008 i 2018 es pot observar que el número d’espècies pròpies dels boscos humits s’ha mantingut, igual que la resta de grups, però hi ha hagut una davallada del 33,99% del recobriment de les espècies dels boscos humits, i importants increments dels recobriments de les plantes ruderals (207,46%) i de les invasores (109,26%). Aquests percentatges s’incrementen encara més si comparem dues estacions de les quals tenim dades de l’any 1998: un 272% el recobriment de ruderals i un 129% el de plantes exòtiques invasores.

5. Estacions d’odonats

Actualment comptem amb 42 estacions amb seguiment de la comunitat d’odonats caracteritzada i amb seguiment cada 5/10 anys des del 2005, tres d’elles amb seguiment anual des de l’any 2008.

6. Estacions d’ortòpters

64 estacions amb la comunitat d’ortòpters caracteritzada i amb seguiment cada 10 anys des del 2008, tres d’elles amb seguiment anual des de l’any 2008.

Estat actual de la Xarxa d’estacions

En l’actualitat les 8 estacions preferents estan caracteritzades i cartografiades, i en quant a grups d’organismes s’ha caracteritzat i es fa seguiment de:

la flora vascular, i se n’ha fet seguiment com a mínim des de fa 10 anys i diverses estacions disposen de dades periòdiques de seguiment des dels anys 1996-2001.

– de flora invasora cada 10 anys des de l’any 2007, i de 10 d’elles es tenen seguiments anuals.

– de 6 localitats s’ha caracteritzat la comunitat d’odonats i se n’ha fet seguiment anual des dels anys 2005-2008, i cada 10 anys se segueixen un total de 42 parcel·les.

– de 4 estacions s’ha caracteritzat la comunitat d’ortòpters i es realitza seguiment anual des del 2008, i cada 10 anys es fa el seguimetn de 63 localitats.