La xarxa d’estacions

El disseny de les estacions de llarg seguiment respon a unitats de paisatge representatius de les dues comarques on es centra la Xarxa. A cada estació s’han seleccionat els hàbitats més representatius o de més interès pel seu grau d’amenaça o el d’organismes que hi viuen. Algunes de les estacions encara s’han d’acabar de completar per millorar la representativitat d’hàbitats a la unitat i en el conjunt de la xarxa.
Les dades tractades corresponen a una xarxa de 13 estacions,1 a la Cerdanya, 7 al Ripollès i 5 a la Garrotxa.

L’origen de les diferents parcel·les de seguiment també explica l’heterogeneïtat de caracteritzacions i seguiments de la xarxa:
– Flora amenaçada: parcel·la representativa de l’hàbitat de la planta a la localitat. La caracterització és fonamentalment fitosociològica amb un inventari fitosociològic en el qual des de l’any 2020 s’apunten els recobriments més finament (+ present, 5, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90 i 100%). La superfície inventariada s’ajusta a la superfície d’ocupació del tàxon amenaçat o a la superfície d’hàbitat on es podria estendre.
– Odonats: Transsecte d’entre 100 i 1700 m de llarg i 4 m d’ampla on es compten els odonats i on s’apunta la superfície de cada comunitat vegetal amb inventaris fitosociològics representatius de cadascuna de les comunitats.
– Ortòpters: inventari fitosociològic fi dels 400 m2 formats pel transsecte d’uns 100 m de llarg considerant la franja de 4 m d’ample on s comptabilitzen els ortòpters.
– Flora invasora: inventaris fitosociològics dels diferents hàbitats presents (subparcel·les de com a mínim 100 m2 però si és possible abasten la majoria de supefície existent) d’una estació fixa d’uns 250 m de radi.
– Hàbitats: algunes parcel·les de seguiment s’han originat per completar el conjunt d’hàbitats que es fa seguiment, o sobre hàbitats prioritaris o amenaçats. Per a hàbitats forestals s’estableixen parcel·les de 10 m de radi, i per a espais oberts la superfície inventariada s’adapta a la superfície disponible d’hàbitat i es fa un inventari fitosociològic representatiu. Per exemple, per a la majoria dels prats extensos s’inventarien franges de 2 m d’ample dels 2 eixos perpendiculars que creuen el prat amb una distància mínima per eix de 100 m o es marquen un mínim de 3 parcel·les de 10×10 m representatives del conjunt del prat.

En algunes d’aquestes parcel·les s’han incorporat mostreigs quantitatius de briòfits i de líquens, així com d’alguna planta amenaçada o característica de l’hàbitat. També segons la importància que pugui tenir el tancament de la capçada s’han realitzat fotos hemisfèriques de cada quadrant per poder comparar al llarg del temps la llum que arriba.

Periodicitat del seguiment

Els seguiments es desenvolupen amb una periodicitat depenent de l’interès i grau d’amenaça dels hàbitats o localitats de plantes amenaçades, o les campanyes que fa l’entitat. Algunes anualment especialment algunes lligades a localitats d’espècies molt amenaçades, seguiments d’odonats i d’ortòpters. Algunes localitats no tan amenaçades se segueixen cada 4, 5 o 10 anys, encara que d’algunes parcel·les es fan seguiments entre períodes. A part existeixen algunes campanyes que es desenvolupen cada 10 anys. Els seguiments de parcel·les per flora invasora, així com una ampliació dels seguiment d’ortòpters i d’odonats en les quals també es fa seguiment de l’hàbitat, es realitzen cada 10 anys.

Els diferents tipus d’estacions han estat creades en diferents projectes i amb diferents objectius i disposen ja d’informació de diferents grups i dades de diversos anys:

1. Estacions de flora amenaçada (flora vascular, briòfits i líquens)

Actualment es treballa amb 153 localitats de 52 tàxons a la Garrotxa i amb 123 localitats de 32 tàxons al Ripollès, 2 localitats d’1 tàxon a la Cerdanya i 3 localitats de 3 tàxons a l’Alt Empordà. En general aquestes parcel·les disposen de:

– historial de seguiment de la població: número de reproductors, no reproductors, plàntules, o en el cas de líquens i hepàtiques superfíe de tal·lus (Mannia fragans, Lobaria pulmonaria), o en plantes rizomatoses i similars superfície ocupada i recobriment (Aegopodium podagraria, Isopyrum tahlictroides…). Les parcel·les amb seguiment més llarg són amb seguiment discontinu Polygala vayredae des de l’any 1985 i amb seguiment continu anual una parcel·la aïllada de Narcissus moleroi des de l’any 1996. Segons la importància i especialment dels impactes i amenaces aquestes estacions se segueixen anualment, cada 2, 4, 5 o 10 anys. Algunes estacions molt reduïdes com les poblacions locals protegides d’Aconitum pyrenaicum, Caltha palustris, Xatardia scabra i Botrychium matricariifolium, se segueixen concretament els exemplars mapejats amb coordenades a la parcel·la.

– dades d’estructura de la població o de productivitat de fruits/llavors com en el cas d’Aconitum pyrenaicum, Caltha palustris, Delphinium montanum, Epipactis distans, …

– indicadors de seguiment d’afectacions: individus o superfíe de tal·lus amb depredació, atrofiament, sequera, trepig, competència amb plantes invasores…

– inventaris fitosociològics o estimació de recobriments per espècie de flora vascular. En alguns casos existeix seguiment de la vegetació des de l’any 1996.

– Com a indicadors abiòtics per poder explicar l’evolució demogràfica de la població o les afectacions es realitza el seguiment d’altres paràmetres:

a. Pluviositat i temperatures d’estacions meteorològiques properes: Per exemple els anys pluviomètricament bons comporten l’any següent un increment de frondes fèrtils en Dryopteris remota, la producció de fruits de Caltha palustris està relacionada amb la pluviositat del mes de març, el desenvolupament de la població de Botrychium matricariifolium està relacionada amb la pluviositat del mes de maig…

Relació de la producció de frondes fèrtils de Dryopteris remota amb la pluviositat. Els anys amb més pluviositat porten associats increments de frondes fèrtils al cap d’1 o 2 anys. 

b. Temperatura i humitat atmosfèrica contínues: Actualment algunes estacions s’estan equipant amb sensors continus de temperatura i humitat atmosfèrica. Per exemple l’hàbitat de Maianthemum bifolium presenta oscil·lacions tèrmiques més amples que hàbitats amb plantes més nemorals.

c. Indicadors de lluminositat: En algunes parcel·les on la llum que deixa passar les capçades dels arbres està relacionada amb l’evolució de la població es fa seguiment d’indicadors de lluminositat amb fotografies hemisfèriques (Polygala vayredae, Caltha palustris, Aconitum pyrenaicum, Maianthemum bifolium, Botrychium matricariifolium, Lobaria pulmonaria…).

d. Altres indicadors més concrets: Per exemple en alguna població de plantes aquàtiques es fa seguiment de temperatura de l’aigua i superficie de làmina d’aigua (Caltha palustris, Myriophyllum sp. pl, Ranunculus trycophyllus). Aquest últim indicador és més fiable encara que la pluviositat del mes de març en explicar la producció de fruits.

Un dels resultats del seguiment d’aquestes estacions és l’Observatori de flora amenaçada que ens indica l’evolució del conjunt de localitats de tàxons amenaçats dels quals es fa seguiment.

La gràfica negra indica l’evolució en tant per cent de la mitjana de població totes les localitats de flora amenaçada que se segueixen en el Programa, i que al llarg d’aquests anys ha baixat per sota del 50%.

La línia contínua representa l’exinció acumulada d’espècies a nivell de comarca, i la discontínua la desaparició acumulada de localitats d’espècies amenaçades: un degoteig de pèrdua de biodiversitat.

 

2. Estacions d’hàbitats (composició i recobriment de flora vascular)

El seguiment dels hàbitats a nivell de composició florística i recobriment per espècie se segueix a la Garrotxa amb unes 200 parcel·les representatives dels hàbitats de la comarca. Es fa seguiment cada 10 anys des de l’any 2007, i seguiment anual de part d’elles. El seguiment ens dona informació de com evolucionen els hàbitats de la comarca (Observatori d’hàbitats).

Evolució dels hàbitats de boscos de ribera de la Garrotxa en quant a recobriment (sumatori de recobriments de les espècies) de grups de flora vascular. S’aprecia una disminució del recobriment d’espècies dels boscos humits, i un increment important del recobriment d’espècies ruderals i invasores.

 

3. Estacions de flora invasora (flora vascular)

El seguiment de la flora invasora actualment se segueix a la comarca de la Garrotxa amb les 100 estacions que amb parcel·les representatives dels hàbitats de la comarca, i 34 són estacions d’alerta en llocs amb alta probabilitat d’entrada de plantes invasores. Es fa seguiment cada 10 anys des de l’any 2007, i seguiment anual de 10 d’elles. El seguiment ens dona indicadors de com avancen les plantes invasores a la comarca (Observatori de flora invasora).

Per a cada estació es marquen unes parcel·les en cadascun dels hàbitats presents en els quals s’aixequen inventaris fitosociològics, i s’apunta el nivell de dispersió de les plantes exòtiques invasores.

4. Estacions d’hàbitats d’interès

A les comarques de la Garrotxa i del Ripollès s’han establert estacions dels hàbitats considerats d’interès. Algunes d’aquestes estacions són parcel·les de la categoria 1 i 2, però s’han establert de noves per poder cobrir de manera representativa els hàbitats que interessaven. En total existeixen 127 parcel·les d’hàbitats d’interès, en les quals en general s’han aixecat inventaris fitosociològics cada 10 anys. D’algunes elles hi ha seguiment des dels anys 1994-1995. Destaca el número d’estacions en hàbitats com prats de dall, rouredes higròfiles de roure pènol, boscos de ribera, prats mesòfils i xeròfils, hàbitats sobre els quals s’han desenvolupat projectes de caracterització i de cartografia. El seguiment ha permès obtenir informació útil de l’evolució dels hàbitats, per exemple, si comparem les dades de 5 parcel·les amb ambients de boscos de ribera entre els anys 2008 i 2018 es pot observar que el número d’espècies pròpies dels boscos humits s’ha mantingut, igual que la resta de grups, però hi ha hagut una davallada del 33,99% del recobriment de les espècies dels boscos humits, i importants increments dels recobriments de les plantes ruderals (207,46%) i de les invasores (109,26%). Aquests percentatges s’incrementen encara més si comparem dues estacions de les quals tenim dades de l’any 1998: un 272% el recobriment de ruderals i un 129% el de plantes exòtiques invasores.

5. Estacions d’odonats

A la Garrotxa actualment comptem amb 42 estacions amb seguiment de la comunitat d’odonats caracteritzada i amb seguiment cada 5/10 anys des del 2005, tres d’elles amb seguiment anual des de l’any 2005. Al Ripollès comptem amb 21  estacions amb seguiment de la comunitat caracteritzada i amb seguiment cada 10 anys, dues d’elles amb seguiment cada 5 anys.

Evolució relativa (percentage respecte a la mitjana dels primers 5 anys) de les mitjanes dels indicadors en el conjunt dels transsectes de seguiment d’odonats; en verd fosc el número d’espècies, en verd clar el número d’exemplars i en color taronja el número d’exemplars de les espècies considerades sensibles. Tots tres indicadors amb tendències negatives.

6. Estacions d’ortòpters

64 estacions amb la comunitat d’ortòpters caracteritzada i amb seguiment cada 10 anys des del 2008, tres d’elles al Ripollès amb seguiment anual des de l’any 2008 i cinc del Ripollès amb seguiemnt anual.

Evolució relativa (percentage respecte a la mitjana dels primers 5 anys) de les mitjanes dels indicadors en el conjunt dels transsectes de seguiment d’ortòpters; en verd fosc el número d’espècies i en verd clar el número d’exemplars. Tots dos indicadors amb tendències negatives.

 

Estat actual de la Xarxa d’estacions

En l’actualitat les 17 estacions preferents de la Garrotxa i del Ripollès estan caracteritzades i cartografiades, i quan a grups d’organismes s’ha caracteritzat i es fa seguiment de:

– la flora vascular, i se n’ha fet seguiment com a mínim des de fa 10 anys i diverses estacions disposen de dades puntuals o periòdiques de seguiment des dels anys 1996-2001.

– de flora invasora cada 10 anys des de l’any 2007, i de 10 d’elles es tenen seguiments anuals.

– de 15 estacions s’ha caracteritzat la comunitat d’odonats i se n’ha fet seguiment anual des dels anys 2005-2008, i cada 10 anys se segueixen un total de 42 parcel·les.

– de 17 estacions s’ha caracteritzat la comunitat d’ortòpters i es realitza seguiment anual des del 2008, i a més cada 10 anys es fa el seguiment de 63 localitats

– de 4 estacions s’ha caracteritzat la comunitat briofítica, amb seguiment programat cada 5 anys

– de 4 estacions s’ha caracteritzat la comunitat liquènica, amb seguiment programat cada 5 anys

L’any 2021 s’ha d’acabar de crear alguna parcel·la més, es completaran les caracteritzacions de comunitats briofítiques i liquèniques, i es caracteritzaran 2 estacions amb BMS de papallones diürnes, 4 amb transsectes d’odonats i 6 amb transsectes d’ortòpters.