Evolució paleoambiental a la vall d’en Bas durant l’Holocè

Un dels articles del vuitè volum dels Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural publicat aquest novembre és una síntesi de la recerca paleoecològica i arqueològica realitzada a la vall d’en Bas per tal de caracteritzar la història de la vegetació i de les condicions mediambientals dels darrers 11.700 anys. Els orígens del paisatge vegetal que coneixem en l’actualitat a aquesta regió es remunten als inicis de l’Holocè, quan s’acaba la darrera glaciació i s’instaura un clima més temperat i humit, amb la roureda i la fageda com a boscos clímax. Des de l’establiment de les primeres societats agrícoles i ramaderes fa 6.800 anys, l’evolució de la vegetació es va veure sotmesa a alteracions alienes a les oscil·lacions del clima. El progressiu impacte de les comunitats humanes anirà minvant les rouredes i potenciant la pineda, clarianes al bosc on proliferaran boixos, brucs i rosàcies, i herbàcies ruderals i adventícies associades a l’establiment de camps de conreu.


Revelles, Jordi; Burjachs, Francesc; Caruso Fermé, Laura; Piqué, Raquel; Alcalde, Gabriel; Navarrete Vanessa & Saña, Maria, 2018. Evolució paleoambiental a la Vall d’en Bas durant l’Holocè. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 8: 41-56.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.