L’esperó de muntanya (Delphinium montanum) afectat per depredació massiva de micromamífers

Ranunculàcia pròpia de les tarteres amb substrat calcari entre 1.600 i 2.615 m, és una planta amenaçada i protegida a Catalunya, i compta amb una desena de localitats al llarg del Pirineu oriental, zona de la qual és endèmica.

Totes les poblacions són controlades i se’n fan seguiments anuals per veure com evolucionen i si presenten problemes. Aquesta vigilància és a càrrec del projecte transfronterer FLORACAT en el qual participen administracions i entitats de Catalunya, de la Catalunya Nord i d’Andorra.

Els 5 rodals del Ripollès són controlats des de l’any 2007 per la delegació de la Garrotxa de la ICHN i pel Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser.

En els seguiments es compten el número d’exemplars reproductors, no reproductors i les plàntules de l’any, així com el número de tiges reproductores que indiquen la capacitat reproductiva de la població. També s’apuntem afectacions com depredacions, parts decrèpites i exemplars arrencats.

Els rodals del Ripollès en general són poblacions velles on dominen els exemplars reproductors que ben situats i arrelats sobreviuen a la competència d’altres plantes que colonitzen les tarteres a mida que es va fixant el substrat. En canvi els joves no reproductors i les plàntules pateixen molta competència i els manca substrat calcari, de manera que no hi ha una renovació de la població i al llarg del temps es va reduint especialment en joves i plàntules que moren. A més, les plàntules sobreviuen molt poc a la sequera estival d’aquests últims anys i no es recluten joves. Però a mida que es redueix la població aquesta produeix cada vegada més fruits i llavors. Els exemplars adults cada any presenten més tiges reproductores i més fruits, i malgrat la minva d’exemplars la capacitat reproductiva de la població es va incrementant.

Però en un dels rodals situats a la coma de l’Orri, en aquest període de 12 anys de seguiment, ja s’han detectat tres episodis de depredació massiva per micromamífers. A part de la depredació habitual per part d’isards, vaques i cavalls que puntualment mosseguen algunes plantes, els anys 2013, 2017 i 2018, la majoria d’exemplars d’aquest rodal has estat menjats per micromamífers, que rosseguen totes les parts de la planta deixant només alguna tija ben pelada o fins i tot cap part aèria visible.

L’any 2013 una depredació d’aquest tipus va suposar una pèrdua del 37,12% dels exemplars de la població.

L’impacte de la depredació dels anys 2017 i 2018 no es podrà calcular fins l’any que ve, però és preocupant perquè a més del número d’exemplars afectats es tracta de dos anys consecutius de depredació que poden afectar d’una manera molt més important la població.

El seguiment dels rodals de Delphinium montanum al Ripollès han rebut enguany el suport econòmic de la Secretaria Científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *