Estacions de Llarg Seguiment d’hàbitats
El seguiment dels hàbitats a nivell de composició florística i recobriment per espècie se segueix a la Garrotxa amb més 200 parcel·les representatives dels hàbitats, distribuïdes en 13 Estacions de llarg Seguiment: 1 a la Cerdanya, 7 al Ripollès i 5 a la Garrotxa. Es fa seguiment cada 5 anys amb algues parcel·les amb registres des del 1992 però la majoria des dels anys 2005-2011. Algunes d’elles, amb espècies amenaçades se segueixen anualment, i dels hàbitats més amenaçats es fan campanyes de més parcel·les cada 10 anys.
Els seguiments consisteixen en inventaris fins de vegetació on s’apunta la presència puntual (+), dispersa (1) o el percentatge de recobriment de cada tàxon vascular en franges de 5, 10, 20, 30 40, 50, 60, 70, 80, 90 i 100%. Segons la parcel·la també es fa seguiment de l’estructura de la vegetació, la comunitat liquènica, briofítica, de flora exòtica invasora, d’odonats i d’ortòpters.
El seguiment ens dona informació de com evolucionen els hàbitats de la comarca o de cada Estació de seguiment (Observatori d’hàbitats).
Per exemple amb data desembre de 2023 l’estació ELS d’Ulldeter (El Ripollès) mostra aquests resultats respecte als processos preocupants per a la conservació de la biodiversitat seleccionats de la llista actualitzada de la IUCN:
Els indicadors seleccionats en el projecte de seguiments d’hàbitats són:
- A – Assecament
- D – Denudació
- TA – Tancament de la vegetació
- E1 – Especifitat nivell 1: indicador de la importància de les espècies específiques de l’hàbitat
- E2 – Especifitat nivell 2: indicador de la importància de la resta d’espècies específiques d’hàbitats similars
- E3 – Especifitat nivell 3: indicador de la importància de les espècies generals de les formacions vegetals realcionades amb l’hàbitat
- R – Ruderalització
- TR – Trepig
- I – Invasió d’espècies exòtiques
Els processos es valoren comparant les dades de percentatges de recobriment i d’espècies de l’últim seguiment respecte el primer any de seguiment (es realitzen seguiments com a mínim cada 5 anys) i al mapa es tradueixen en el fons del quadrat corresponent a l’indicador:
- més d’un 10% molt positiu per l’hàbitat, verd fosc
- entre 3 i 10% positiu per l’hàbitat, verd clar
- estable entre -3 i +3, fons blanc
- entre 3 i 10% negatiu per a l’hàbitat, taronja
- més d’un 10% negatiu per a l’hàbitat, vermell
Avaluant el gràfic indicador de l’ELS Ulldeter es veu que predomina l’estabilitat (fons en blanc) en un 50%, una millora en un 20,79%, un empitjorament en un 19’66%, un important deteriorament en un 7,30% i una millora important en un 2,25%. Aplicant els percentatges exactes de cada indicador de cada parcel·la, l’ELS Ulldeter mostra un indicador global dels seus hàbitats del -7,25%, és a dir globalment la tendència és negativa.
Segons els resultats dels seguiments globalment es detecta una degradació genèrica dels hàbitats, especialment per l’excessiva o mal gestionada presència de bestiar, però amb menys abast també per la mala gestió de l’afluència de persones. Ambdues són la causa de les altes dinàmiques negatives de ruderalització, trepig i banalització dels hàbitats, i també d’una bona part de la denudació detectada. Especialment a l’estatge montà se suma a més l’entrada de plantes invasores exòtiques. També hi ha una gran afectació per canvis d’ús, de manera que la urbanització i la intensificació agrícola són responsables fins i tot, de la destrucció d’hàbitats.
Per altra banda si analitzem els hàbitats més rars i valuosos perquè tenen poca superfície al territori i perquè ja ha desaparegut molta superfície, destaquem la vulnerabilitat dels hàbitats que depenen de l’aigua (hàbitats aquàtics de basses i estanys, comunitats fontinals, molleres i boscos de ribera) i els prats de dall i els boscos higròfils, afectats igualment pels mateixos factors.
En la figura de baix es pot observar la variabilitat de les mitjanes d’evolució de processos que afecten als hàbitats de les parcel·les per grans tipus d’hàbitats considerant 10 la màxima dinàmica positiva i -10 la màxima dinàmica negativa, i 0 el nivell d’estabilitat.
Els hàbitats aquàtics
Caracterització
Evolució
Són els hàbitats amb pitjors resultats. Un 16,67% de les parcel·les corresponen a hàbitats que han desaparegut durant el seguiment (dessecacions i destrucció). Una part important són afectats per processos de trepig i ruderalització per part de bestiar i persones. També alguns, com les comunitats fontinals i algunes molleres a més han tingut problemes de sequera i disminució d’aportació d’aigua a l’hàbitat per causes meteorològiques.
Analitzem els hàbitats aquàtics de les diferents subestacions esmentades amb alguns hàbitats aquàtics aïllats fora d’aquestes zones humides com per exemple comunitats fontinals.
La valoració global dels indicadors de l’hàbitat ambients aquàtics ens mostra una tendència majoritària i clara d’empitjorament d’aquests hàbitats. Només un 13% s’han mantingut estables i un 14% ham millorat lleugerament. Per contra un 14% han desaparegut, un 11% han experimentat una dinàmica lleugerament negativa, i un 48% han tingut una clara dinàmica negativa
Variabilitat de la mitjana dels processos en el conjunt de parcel·les de cada tipus d’hàbitats aquàtics
La gràfica mostra el grau de dinàmiques negatives dels diferents tipus d’hàbitats aquàtics. Només els herbassars helofítics i les mulleres disposen d’un número significatiu de parcel·les amb estabilitat i tendències lleugerament positives encara que totes tenen la mitjana per sota de 0.
Les mitjanes mes negatives corresponen als herbassars d’hidròfits, als herbassars higròfils i als herbassars de grans càrexs del Magnocaricion, encara que la resta tots tenen una bona franja dins de dinàmiques clarament negatives.
Els boscos de ribera
Caracterització
Evolució
Evolució dels hàbitats de boscos de ribera de la Garrotxa en quant a recobriment (sumatori de recobriments de les espècies) de grups de flora vascular. S’aprecia una disminució del recobriment d’espècies dels boscos humits, i un increment important del recobriment d’espècies ruderals i invasores.
Les molleres
Caracterització
Evolució
Les comunitats fontinals
Caracterització
Evolució
Els prats de dall
Caracterització
Evolució
Quant a prats de dall, en l’última campanya realitzada de seguiment de 57 localitats de prats de dall a la Garrotxa, entre els anys 2006 i 2016 han desaparegut 23 (40,35%). De les parcel·les de seguiment de la xarxa el 20% han desaparegut, un percentatge més baix perquè una part dels que es fa seguiments es gestionen per a conservar-los. La majoria dels prats de dall desapareguts és per un canvi d’ús, a pastura o a conreu de farratges més productius.
Un 50% evolucionen negativament, de les quals el 40% presenten dinàmiques lleugerament negatives mentre que el 10% clarament negatives. Un 20% han desaparegut per canvi d’ús, normalment al conreu de farratges més “productius”. El 30% es mantenen més o menys estables.
Com a zones humides destacar el procés de desaparició d’hàbitats. En general la majoria de les parcel·les pateixen processos clarament negatius respecte pèrdua d’espècies característiques i trepig, una mica menys negatius de ruderalització, d’assecament, d’entrada de plantes invasores i banalització de l’hàbitat. La forestació natural i la denudació són lleugerament negatives.
Gran part de les dinàmiques dels prats de dall s’expliquen pels canvis en l’activitat agrícola i ramadera, amb una intensificació de la producció en fons de valls on hi havien hagut els prats de dall, i una menor dedicació a cuidar la composició florística i complementar cada vegada més una posterior pastura que laguns hàbitats no poden sostenir sense grans canvis comportant una banalització del prat.
Els prats d’alta muntanya
Caracterització
Evolució
La valoració global dels indicadors de l’hàbitat prats d’alta muntanya ens mostra una tendència majoritària entre estables i lleuger empitjorament de tots els processos excepte la invasió de plantes exòtiques que es manté estable, i el trepig i la banalització que a més una bona part de les parcel·les hi tenen també tendències clarament negatives. De fet totes les mitjanes de tots els processos són negatives, i molt especialment la denudació i la banalització. La denudació pot tenir dues explicacions l’excés de bestiar o bé el de persones. La banalització per la pèrdua d’espècies característiques de l’hàbitat mentre que les ruderals i especialment les resistents al trepig incrementen la seva presència, però la causa és la primera, l’excés de bestiar o de persones.
Analitzant els diferents casos de prats es dedueix que hi ha una ruderalització i trepig de forma generalitzada a tots els tipus de prats, en els prats secs l’afectació més important és la denudació per l’excés de presència de bestiar, i en els prats higròfils (al. Nardion strictae) coincideix per una banda la presència de bestiar durant el curt període del cicle vital de les seves plantes per pastura que a més es manté durant els mesos més secs en cas de sequera i per altra banda el relleu on apareixen aquests prats, normalment en collades o clotades de fàcil accés i estada agradable, i que també coincideix amb els punts d’arribada de pistes que aporten gran afluència de visitants.
Els boscos higròfils
Caracterització
Evolució
Els boscos subalpins
Caracterització
Evolució
Evolució positiva o estable de les pinedes subalpines, especialment de les pinedes de pi negre amb neret, pròpies d’obagues. En canvi, pinedes de pi roig i de pi negre, i avetoses sense formacions arbustives denses al sotabosc, pròpies en general de solells o substrats calcaris presenten greus afectacions en general per la seva alta penetrabilitat que permet la presència de bestiar i de persones. En general més de la meitat 58%) de les pinedes amb seguiment, la majoria amb neret, presenten dinàmica positiva o estan estables, però un 33% mostren una dinàmica molt negativa.
La dinàmica dels processos mostra una àmplia variabilitat de la majoria dels processos amb una dinàmica entre lleugerament positiva i lleugerament negativa, excepte la forestació que en alguns boscos ha arribat a ser fins a molt negativa, i la denudació que en general la majoria estan entre estable i lleugerament negativa, les invasores exòtiques que estan estables, i la banalització que es mou entre estable i molt negativa.
Informes i publicacions
Oliver, Xavier, 2020. Evolució dels hàbitats de la Garrotxa i del Ripollès, 2020. Inèdit.
Oliver, Xavier, 2021. Evolució dels hàbitats de la Garrotxa i del Ripollès, 2021. Inèdit.