La línia de flora amenaçada neix el 2003 amb els següents objectius:
- Establir un Programa de seguiment i conservació de flora amenaçada amb l’objcetiu de conservar la flora i els hàbitats de la Garrotxa i del Ripollès.
- Fomentar la recerca participativa a la comarca. Qualsevol persona amb o sense coneixements i amb poc o molt temps pot participar en el projecte.
- Formació. Mitjançant els recursos en línea, cursos i les sortides col·lectives tothom aprèn, especialment els tècnics i agents responsables de la gestió i la vigilància del territori.
- Millorar els coneixements de la flora amenaçada de la Garrotxa. Quan més gent siguem més informació recollirem per tota la comarca.
- Promoure Plans de recuperació i conservació d’espècies amb actuacions de recerca, conservació i divulgació .
- Crear publicacions i altres recursos de referència.
- Implicar a la gent en els objectius de la delegació de la Garrotxa de la ICHN: promoure la recerca, la divulgació i la conservació del patrimoni natural de la Garrotxa.
El programa de seguiment i conservacio de flora amenacada GX RI 2016
Actuacions
D’acord amb aquests objectius, s’ha realitzat fins al moment les següents actuacions:
1. Grup de treball amb dinàmica de formació, sortides per tota la comarca, cartografia 1:2.500 i recollida de dades de les localitats, planificació de prospeccions, seguiments al llarg del temps de les localitats, actuacions de conservació, promoure actuacions d’entitats, administracions i grans centres de recerca…
2. Redacció d’un programa de conservació que defineix les tasques genèriques a desenvolupar.
3. Priorització d’elements a conservar:
Elaboració de Llistes de tàxons, hàbitats i espais d’interès botànic prioritaris. L’establiment de prioritats a la Garrotxa i el Ripollès quant a tàxons de flora vascular, criptògames, hàbitats i comunitats vegetals, i espais d’interès botànic (zones on es concentren un nombre interessant de localitats de tàxons amenaçats) s’estableix amb llistes/catàlegs:
– Llistes vermelles de la Garrotxa segons criteris UICN (2001) com a diagnosi de l’estat de conservació de la flora vascular. La llista vermella s’ha d’actualitzar cada 4 anys i la Llista de la Garrotxa es va elaborar per primera vegada l’any 2005 i s’ha anat actualitzant els anys 2009, 2013 i 2017 amb la informació recollida en aquests anys
Llista Vermella de Flora Vascular de la Garrotxa, 2005
Llista Vermella de flora vascular de la Garrotxa, 2009
Llista Vermella de flora vascular de la Garrotxa, 2013
Llista Vermella de flora vascular de la Garrotxa, 2017
En aquests moments, durant els anys 2021 i 2022 el Grup de Flora Amenaçada està fent la revisió de la llista vermella de flora vascular, tant de la Garrotxa com del Ripollès.
– La llista vermella de flora vascular del Ripollès es va elaborar per primera vegada l’any 2014, i es va actualitzar l’any 2018.
– La Llista de tàxons de criptògames prioritàries a la Garrotxa i al Ripollès s’actualitza també cada any. L’any 2010 es va ampliar la llista amb quatre briòfits amb localitats singulars a la Garrotxa (Mannia fragans, Oedipodiella australis, Amblystegium tenax i Dicranum muehlenbeckii) i l’any 2013 a una localitat d’un liquen (Lobaria pulmonaria). De tots ells es fa prospecció, cartografia, seguiment i d’algun actuacions de conservació.
– El catàleg de comunitats vegetals La vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: I. Grau de coneixement, referències i catàleg de comunitats vegetals, 2004, i una diagnosi de l’interès i l’estat de conservació amb propostes de gestió La vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: II. Comunitats vegetals d’interès, 2005, ampliats posteriorment a tota la comarca de la Garrotxa
Comunitats vegetals de la Garrotxa, 2006.
El Catàleg d’espais d’interès botànic de la Garrotxa enumera, caracteritza i proposa línies d’actuació en diferents espais reduïts on es concentren localitats de flora amenaçada.
4. Les fitxes d’espècies amb la informació bàsica de cada espècie, les fitxes de localitats amb la infromació específica de ¡cada localitat, les Memòries d’informació on es recull tota la informació del tàxon i de les seves localitats.
Aconitum vulparia, fitxa d’espècie 2019
Caltha palustris, fitxa especie, 2017
Isopyrum thalictroides fitxa d’especie, 2017
Memòria d’informació d’Oplismenus undulatifolius, 2004
Memòria d’informacio de Cheilanthes maderensis, 2008
5. Els Programes de Conservació consisteixen en una diagnosi del tàxon i de les localitats objecte de conservació i la programació d’actuacions de recerca, vigilància, conservació i comunicació que cal desenvolupar per garantir-ne la conservació. Aquestes actuacions es prioritzen de manera que cada any es seleccionen per ordre de prioritat i per possibilitats d’executar-les i s’incorporen al Programa d’actuacions anual. Fins al moment s’han elaborat 12 Programes de Conservació (Caltha palustris, Cheilanthes maderensis, Delphinium montanum, Dichoropetalum schottii, Dryopteris remota, Gentiana pneumonanthe, Glandora oleifolia,Isopyrum thalictroides, Maianthemum bifolium, Mannia fragans Polygala vayredae, Potentilla palustris).
Isopyrum thalictroides programa conservació 2019
Dichoropetalum schottii, Programa de conservació, 2013
Polygala vayredae Costa. Programa de conservació, 2013
6. Els Programes d’actuació anual recullen les actuacions que caldria desenvolupar un any.
Per a cada any s’elabora el programa d’actuacions prioritzant les actuacions més urgents a nivell de localitats. Aquest programa d’actuacions és conjunt per a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès
7. Les Memòries de prospecció de cada tàxon o hàbitat reuneixen tota la informació de zones prospectades amb resultat positiu i negatiu per rendibilitzar prospeccions futures o detectar expansions o reduccions de poblacions. En elles es cartografien les àrees de presència dels tàxons o hàbitats, i es caracteritzen. També es fan Memòries anuals de prospecció quan corresponen a un projecte concret d’un any, realitzades per una persona en concret o finançades per alguna entitat.
-Elaboració de la cartografia 1:5.000, tipificació i diagnosi dels hàbitats prioritaris de la comarca (Boscos higròfils de roure pènol – Isopyro-Quercetum roboris -, 2008) i prats de dall – Arrhenatherion elatioris –, 2012, establint les actuacions i localitats prioritàries a desenvolupar.
8. Les Memòries de seguiment de cada tàxon registren l’evolució dels indicadors que s’han escollit per a cada localitat al llarg dels anys i que indiquen les tendències demogràfiques de les localitats i de la població, així com la incidència d’alguns impactes en el cas de detectar-se.
9. L’establiment del Pla de Vigilància de les localitats més prioritàries per ser tàxons i localitats amb alt risc d’amenaces. Per una banda al Pla de vigilància anual per comarca es defineixen les visites de vigilància a les diferents localitats, amb els responsables i els registres de visita apuntant les incidències observades, i per altra a la Memòria de Vigilància del tàxon es registren les dades de la visita de manera que queda registrat tot l’historial. El Pla de Vigilància a la Garrotxa cobreix 71 localitats de 40 espècies (36 de flora vascular, 3 de briòfits i 1 liquen).
Pla de Vigilància de Flora Amenaçada de la Garrotxa.
10. Les Memòries de comunicació i formació, on es registren totes les actuacions de formació i de divulgació relacionades amb el tàxon.
L’any 2003, conjuntament amb la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, es va celebrar un curs per als professionals de la gestió i de la vigilància ( Espècies de flora protegides i d’interès de la Garrotxa: identificació i seguiment I ). En aquest curs 23 persones (agents rurals, mossos d’esquadra de la patrulla rural, tècnics del espais naturals protegits de la comarca així com de l’oficina comarcal, i botànics) van visitar diferents localitats de tàxons protegits i/o amenaçats de la comarca i es van analitzar les poblacions i les amenaces. Posteriorment s’han realitzat més cursos i sortides de formació.
Creació d’una base de dades de flora vascular amenaçada vinculada a un Sistema d’Informació Geogràfica amb les dades actualment de 65 tàxons protegits o amenaçats. En un principi, amb l’objectiu de millorar la informació i la formació dels serveis de vigilància i dels tècnics que treballen en la gestió del territori, així com la seva capacitat per conservar la flora amenaçada de la comarca, es va elaborar la Cartografia digital de flora amenaçada de la Garrotxa, amb totes les localitats detectades de 25 tàxons protegits o amenaçats segons criteris UICN, amb les localitats cartografiades a escala 1:5.000, i tota la informació necessària ja que les consultes de les localitats ofereixen informació del tàxon i de la localitat (nom del tàxon, sinonímia, família, descripció, hàbitat, distribució, protecció i normativa, categoria de la llista vermella de la UICN, fotografies, localitat, toponímia, municipi, comarca, impactes i amenaces i altra informació, a més de la possibilitat de poder contactar amb la persona que fa el seguiment de la localitat o la coneix).
11. Les Memòries de projectes de conservació deixen registre de tota la informació relacionada amb els projectes de conservació sobre hàbitats i sobre localitats de tàxons amenaçats:
– Projecte de conservació de l’hàbitat de Silaum silaus a Camprodon, el Ripollès (2010)
– Projecte de recuperació de Dryopteris remota al Ripollès (2011)
12. Els Informes recullen normalment incidències sobre afectacions a localitats d’interès i tenen l’objectiude deixar registre d’afectacions importants i promoure l’actuació de l’administració.
13. Els Articles, comunicacions, pòsters… per divulgar els valors i les problemàtiques relacionades amb la conservació de la flora i els hàbitats amenaçats, les actuacions de recerca i de conservació desenvolupades o quan es disposa d’informació d’interès científic.
Coordinació: Xavier Oliver xevioliver@gmail.com i Beatriu Tenas beatriutenas@gmail.com
Les actuacions del Programa han comptat amb el suport de diferents entitats i administracions:
ADMINISTRACIÓ
CATALUNYA
Ajuntament de Camprodon
Ajuntament de Guils de Cerdanya
Ajuntament de les Preses
Ajuntament de Meranges
Ajuntament d’Olot
Ajuntament de Pardines
Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Ajuntament de Setcases
Ajuntament de Tortellà
Consorci d’Espais d’Interès Natural de l’ Ripollès
Consorci de l’Alta Garrotxa
Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya:
Consorci de la Propietat Forestal
Cos d’Agents Rurals de la Cerdanya
Cos d’Agents Rurals de la Garrotxa
Cos d’Agents Rurals del Ripollès
Oficina Comarcal de Medi Natural de la Cerdanya
Oficina Comarcal de Medi Natural de la Garrotxa
Oficina Comarcal de Medi Natural del Ripollès
Parc Natural de l’Alt Pirineu
Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Parc Natural del Cadí i Moixeró
Servei de Flora i Fauna
ANDORRA
Centre d’Estudi de la Neu i la Muntanya, Andorra
Parc Natural de Sorteny
Parc Natural Comunal de les Valls de Comapedrosa
GOVERN DE FRANÇA
Fédération des Reserves Naturelles Catalanes
Parc Regional dels Pirineus Catalans
Reserva Natural de Pi
Reserva Natural de Mentet
Reserva Natural de Noedes
Reserva Natural d’Eina
UNIÓ EUROPEA
CENTRES DOCENTS
Escola Malagrida (Olot)
Escola Pia (Olot)
Escola Pla de Dalt (Olot)
Escola Bisaroques (Olot)
Escola la Bòvila (Les Preses)
IES Bosc de la Coma (Olot)
IES La Garrotxa (Olot)
ENTITATS I FUNDACIONS
Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa
Ana – Conservatoire d’espaces naturels Ariège (ANA – CEN Ariège)
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Institut d’Estudis Catalans
Secretaria Científica de l’Institut d’Estudis Catalans
Associació Casal dels Infants
Associació de Ramaders de Pardines
Fundació Germans Vila Riera
Obra Social La Caixa
PARTICULARS
Restaurant la Moixina
Propietaris, ramaders, gestors…
UNIVERSITATS I CENTRES DE RECERCA
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Institut Botànic de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Universitat de Perpinyà
Universitat de Vic
Una bona part dels projectes de conservació de l’entitat els desenvolupa en coordinació i amb el suport de la Diputació de Girona.
