Ja es poden consultar tots els articles del volum 9 dels Annals de la Garrotxa de la ICHN a la pàgina web
Recentment s’han afegit cinc articles nous:
Article sobre les comunitats de col·lèmbols (Hexapoda: Collembola) com a indicadors de l’estat de l’ecosistema edàfic. L’estudi desenvolupat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (La Garrotxa) va processar mostres de col·lèmbols obtingudes mitjançant trampes de caiguda pitfalls instal·lades en dues parcel·les, una de fageda i una latra de bosc mixt Per a cada tipus de bosc es van analitzar les dades de col·lèmbols a nivell de comunitat i a nivell específic. Es van comptabilitzar 2.772 col·lèmbols distribuïts en 20 espècies diferents. Els resultats indiquen que les espècies de col·lèmbols estaven distribuïdes de forma agregada d’una manera més evident en el bosc mixt, fet que podria estar associat amb la major heterogeneïtat estructural d’aquest tipus de bosc. La riquesa potencial d’espècies va ser superior a la fageda, la qual cosa estaria relacionada amb la major maduresa ecològica d’aquesta formació forestal. Es van trobar diferències significatives a nivell específic i a nivell de comunitat entre la fageda i el bosc mixt en termes de composició específica, abundància, riquesa d’espècies, diversitat i freqüència de col·lèmbols. Aquestes diferències podrien estar relacionades amb la disparitat estructural dels dos boscos estudiats.
Taula 4. Paràmetres de les comunitats de col·lèmbols. Valors mitjans (±error estàndard) d’abundància, riquesa i diversitat de les comunitats de col·lèmbols per a cada tipus de bosc (columnes Fageda i Bosc Mixt). S’inclou el resultat dels tres tests estadístics t de Student realitzats per a cada paràmetre comparant l’abundància, riquesa i diversitat mitjanes entre la fageda i el bosc mixt. t: valor de l’estadístic t; p-valor: valor p de la t de Student; Dif: sentit de la diferència de l’abundància, riquesa i diversitat mitjanes entre la fageda (F) i el bosc mixt (M).
La caracterització i evolució de les comunitats vegetals i d’ortòpters dels espais oberts dels paratges de la Moixina es va elaborar a partir de l’establiment d’una estació de llarg seguiment de la biodiversitat, formada per 8 parcel·les de seguiment anual, i una campanya de 55 parcel·les amb seguiment els anys 2009 i 2019. Els hàbitats oberts estudiats han estat prats de dall, prats secs, herbassars higròfils, gespes i herbassars ruderals, prats artificials i conreus). La flora vascular i els ortòpters són grups d’organismes utilitzats sovint com a indicadors en estudis de qualitat i biodiversitat d’hàbitats.
La caracterització dels diferents hàbitats, l’evolució de les parcel·les i els canvis en el mapa de vegetació
de la Moixina (1:5.000) en aquest període indiquen un empobriment de la biodiversitat, tant en flora com en ortòpters, i ajuden a dimensionar els processos de ruderalització, invasió d’espècies exòtiques i de disminució de disponibilitat d’aigua i humitat especialment a l’estiu. Els hàbitats oberts més rics són els prats de dall i els prats secs, mentre que els més pobres són els conreus, les gespes i les formacions ruderals, però els primers han perdut superfície i riquesa en aquests anys, amb increments d’espècies ruderals, xeròfiles i exòtiques, i disminució del número (27% en la riquesa florística i de l’21% en la d’ortòpters) i del recobriment d’espècies higròfiles de flora i d’ortòpters, algunes d’elles de gran interès local.
Figura 13. Gràfica de l’evolució dels indicadors de flora vascular i d’ortòpters del conjunt de parcel·les
de prats secs entre els anys 2009 i 2019. Destaque la davallada d’exemplars i d’espècies d’ortòpters, del recobriment de plantes dels prats de dall i humits (plantes dels Molinio-Arrhenatheretea), i l’increment del recobriment de plantes ruderals i d’invasores, i també de palntes de boscos, bardisses i vorades (plantes QF) per l’avanç del bosc.
Recolonització i restabliment d’algunes espècies d’aus a la Garrotxa – Fran Trabalon
El present treball és resultat d’una cerca de fonts bibliogràfiques, essent algunes d’elles, ja productes de reculls de registres anteriors, per escatir un conjunt d’espècies d’aus que recentment han recolonitzat la comarca de la Garrotxa.
Per a cadascuna d’aquestes espècies – agró blanc Ardea alba, bernat pescaire Ardea cinerea, aufrany Neophron percnopterus, voltor comú Gyps fulvus, àguila calçada Aquila pennata, picot Negre Dryocopus martius, picot Garser petit Dendrocopos minor i merla roquera Monticola saxatilis -, es fa una anàlisi, amb l’increment de registres, i s’analitzen les causes que poden haver portat a aquesta recolonització.
En algun cas concret, ha estat difícil trobar dates històriques suficients, com perquè es pugui donar per fet de que realment es tracta d’una recolonització.
Per altra banda també es comenten algunes espècies migratòries amb increments de citacions.
Figura 4. Primera imatge documentada de reproducció de l’àguila calçada Aquila pennata a la Garrotxa, Olot, juny de 2006.
Les vies migratòries de l’aligot vesper (Pernis apivorus) a la Garrotxa – Fran Trabalon
S’analitzen les rutes migratòries predominants de l’aligot vesper Pernis apivorus a la comarca de la Garrotxa, en base a les dades obtingudes durant 10 anys de seguiment de campanyes de rapinyaires. L’aligot vesper és una espècie paleàrtica, migradora de llarga distància, que hiverna a l’Àfrica transahariana. El seu calendari fenològic, a diferència d’altres espècies, és força precís a la migració postnupcial, especialment pel que fa al trànsit dels exemplars adults. Com a accipitriforme amb carga alar relativament baixa, utilitza els corrents tèrmics amb assiduïtat, cosa que condiciona el seu pas a través dels Pirineus, ja que, a l’igual que la resta d’espècies migradores, tracta de realitzar les seves migracions amb el mínim de despesa energètica possible.
Així, des del punt d’observació de migració, s’observa un important flux d’aligots vespers en migració, en direcció N-SW, travessant els colls dels Pirineus orientals, sovint en grups grans, i especialment els darrers dies d’agost i els primers dies de setembre, amb un contingent bàsicament compost per exemplars adults. La majoria d’aquests individus i agrupacions es veuen entrar per l’espai natural de l’Alta Garrotxa, que és la zona que visualment es troba al nord del punt d’observació, però independentment de qualsevol dels colls per on entren, situats a una alçada de entre 1.000 i 1.300 m, la majoria d’ells realitzen aquest desplaçament cap al SW.
Així, els exemplars que travessen a finals d’agost i inicis de setembre, són només una petita part d’un contingent, molt més nombrós, que travessa les valls de l’Alta Garrotxa direcció al Ripollès. A partir de mitjan setembre, quan les tèrmiques perden una mica de força, la temperatura mitjana ha davallat, i fenològicament, són més abundants els juvenils que els adults.
Figura 1. Aligots vespers adults Pernis apivorus en migració.
El març de 2014, la més gran coalició d’entitats naturalistes, ecologistes, científiques, universitàries,
professionals i excursionistes que mai s’ha format a Catalunya per defensar el patrimoni natural,
va fer pública una declaració conjunta per denunciar el desmantellament de les polítiques de
conservació de la natura i va proposar sis objectius per revertir la situació. La “Declaració en
defensa del patrimoni natural a Catalunya” va tenir un gran ressò mediàtic i va ser presentada al
Parlament. Tanmateix, tres anys després, només s’havien acomplert un dels sis objectius reivindicats
i la conservació del patrimoni natural del país segueix en estat de crisi permanent, tot i que la
Generalitat de Catalunya en té les competències exclusives.
Aquest article, després de presentar el context, examina alguns dels efectes que aquesta crisi ha
tingut en la gestió i governança del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Espai
d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.
La primera conclusió, més enllà de la crònica manca de voluntat política (palesa en totes les forces
polítiques que n’han tingut la responsabilitat), és que el model de governança actual d’espais
naturals protegits és inadequat i obsolet. Tot i que caldrà seguir insistint per tal que els organismes
competents apliquin les propostes de la Declaració de l’any 2014, les mesures pendents semblen
insuficients per fer front als greus reptes que tenim a escala local, nacional i internacional. Per tal
d’assumir les propostes del Pla d’acció proposat per Conservació.cat (2016) caldria desprendre’ns
del model burocratitzat i poc efectiu actual, i transformar-lo en un altre més àgil, simple, participatiu
i efectiu. És a dir, promoure una governança i gestió dels espais naturals protegits realment
adaptativa, transparent, que ampliés el suport social, propiciant la implicació de tots els sectors
interessats en la conservació patrimonial, des de naturalistes i ecologistes, propietaris i masovers
i, el sector turístic i empresarial de la pròpia comarca. I avaluar l’efectivitat de la conservació
patrimonial dels espais naturals protegits, amb indicadors fiables, i retre comptes dels resultats
periòdicament, cosa que no s’ha fet mai fins ara.
Figura 1. Evolució del pressupost aprovat i de l’executat (1993-2015) del Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG 2015).