Ja són consultables a la pàgina web 5 articles dels Annals 9.

Recentment s’han afegit dos articles nous:

Primeres dades de l’Observatori de flora invasora de la Garrotxa – Xavier Oliver

Es presenten els primers resultats de l’Observatori de flora invasora de la Garrotxa, un projecte de seguiment de flora invasora iniciat l’any 2008. Mitjançant el seguiment de 100 estacions, cadascuna amb parcel·les en diferents hàbitats, i distribuïdes per tota la Garrotxa s’ha aconseguit informació sobre les plantes al·lòctones presents, la seva distribució, abundància i dinàmica de dispersió en els últims 10 anys, així com les afectacions als hàbitats i a les espècies autòctones. El seguiment ha permès detectar 311 dels 420 tàxons al·lòctons escapats detectats fins al moment a la Garrotxa, dels quals només es consideren molt invasors del medi natural, i per tant consten a la Llista de flora invasora de la Garrotxa, 56 tàxons. Els àmbits amb més establiment de plantes al·lòctones són els nuclis urbans, els rius i les infraestructures viàries.

El 52% dels tàxons al·lòctons detectats per l’Observatori s’introdueixen des de la jardineria, però si ens fixem només en els tàxons molt invasors, la jardineria és la responsable del 43% dels tàxons i el cultiu del 26%. Per tant, la normativa i el control de les espècies que es cultiven i es comercialitzen en jardineria és clau per a la conservació del medi natural. Actualment la normativa aplicable només afecta 17 de les 56 plantes considerades molt invasores del medi natural. Per tant, caldria adaptar la normativa amb la inclusió de com a mínim 17 tàxons.  Però també cal capacitat d’inspeccionar i controlar els centres de jardineria, on actualment es venen 20 plantes prohibides, 12 d’elles considerades molt invasores del medi natural.

Considerant el conjunt de la comarca el gruix d’espècies invasores detectades a la Garrotxa, és actualment en una primera fase de dispersió, mentre que en els àmbits esmentats en canvi, ja han assolit la majoria nivells importants de dispersió als hàbitats més idonis. En aquest període de 10 anys la mitjana de plantes molt invasores del medi natural per estació ha pujat de 8,03 a 11, 10.

Figura 15. Evolució entre els anys 2008 i 2018 del recobriment florístic dels boscos de ribera.

El boix (Buxus sempervirens L.): problemàtica i gestió – Joan Montserrat i Marc Vila

El present treball sorgeix de l’interès i de la necessitat d’estudiar les causes de la defoliació i l’assecament de les boixedes a la Garrotxa en els darrers anys. El primer responsable és una malura produïda possiblement per un fong encara no identificat i el segon, una plaga causada per un lepidòpter d’origen asiàtic anomenat Cydalima perspectalis. L’objectiu era valorar com reaccionen les boixedes a l’atac de la malura i/o la plaga i si són capaces de resistir l’atac. Per fer-ho es va fer un seguiment d’unes parcel·les des del 2014 fins el 2018 en diferents zones de la Garrotxa.

S’estima que fins el desembre de 2018 la superfície afectada per la malura i la plaga del boix ha estat d’unes 15.000 hectàrees, d’aquestes unes 2.000 hectàrees van resultar afectades primer per la malura i posteriorment per la papallona defoliadora. Del seguiment de parcel·les experimentals (període 2014-2018) s’obté que entre el 25% i el 100% dels boixos afectats per la malura han mort de soca-arrel.

En el cas de l’afectació per Cydalima perspectalis la mortalitat dels peus de boix és del 35 al 50%. Quan es combinen les dues afectacions (malura i plaga) la mortalitat dels boixos s’incrementa del 85% al 100%.

L’any 2018 només les boixedes de la comarca de la Garrotxa que es troben per sobre dels 1050 m estan en bon estat tot i previsiblement resultaran afectades molt aviat.  La necromassa procedent dels boixos afectats supera les 50.000 tm i es concentra principalment en les comunitats forestals de fagedes, rouredes, pinedes de rajolet i alzinars.

Figura 9. Tall longitudinal en l’escorça de branquilló on s’observa la part viva (dreta) i la morta (esquerra).