SEGUIMENT D’INDICADORS D’AIGÜES CONTINETALS
Per a poder fer un seguiment a llarg termini i avaluar els efectes del canvi climàtic i de la pressió antropogènica creixent sobre el medi, és necessari tenir inventaris de la seva biodiversitat. Aquesta aproximació s’està aplicant a terme a molts observatoris, com ara, en molts llacs dels Pirineus. Tanmateix, encara no s’havia estudiat la comunitat algal de les rieres de la comarca de la Garrotxa en profunditat.
Els biofilms fluvials, també coneguts com a fitobentos o perifiton, són comunitats formades per diferents components: algues, cianobacteris, bacteris, protozous i fongs immersos en una matriu de polisacàrids. Les comunitats de biofilm són essencials per a la producció primària dels rius, consegüentment, són crucials per al bon funcionament i resiliència de l’ecosistema. Alhora, cal destacar la seva capacitat de degradar i transformar contaminants. L’habilitat que tenen els biofilms de captar substàncies dissoltes o partículades es basa en la seva capacitat d’adsorció, i els compostos poden ser posteriorment assimilats per altres organismes.
Els biofilms tenen una gran variabilitat de composició i estructura, podent-se desenvolupar en substrats i ambients molt diversos. Poden viure en substrats inerts com serien la sorra, grava i roques; o sobre de matèria orgànica. Mentre que els biofilms que es desenvolupen sobre roques, anomenats epilítics, desenvolupen una estructura amb més biomassa algal i presenten una major independència a les fluctuacions estacionals. La complexitat i diversitat dels biofilms, a més de la seva gran capacitat d’adsorció, ha motivat el seu ús com a indicadors de toxicitat del medi.
Les diatomees o bacil·lariofícies són microalgues unicel·lulars i formen part d’un dels grups d’organismes fotosintètics més abundants i diversos del planeta, presents a la zona fòtica de tots els ecosistemes aquàtics i alguns hàbitats subaeris humits.
Les diatomees són algues unicel·lulars d’entre 5 i 200 μm de llargada tot i que n’hi pot haver de més grans. S’estima que hi ha al voltant de 10 000 espècies de diatomees però hi ha qui planteja la possibilitat de que en siguin moltes més.
L’any 2024 el Centre d’Estudis Avançats de Blanes – CSIC va realitzar una primera campanya i es van estudiar les diatomees epilítiques en 20 recs, rius i rieres de la Garrotxa per tal de contribuir al coneixement sobre la composició d’aquestes comunitats algals i avaluar la influència dels diferents impactes atribuïts a la pressió antropogènica sobre el seu estat de conservació. Es van identificar 174 espècies diferents, i cinc tipologies de comunitat. Tant les dades de concentració de nutrients com les espècies indicadores de contaminació mostren que hi ha molts cursos d’aigua afectats per la pressió antropogènica, sobretot els de tipologia silícica i les zones més baixes dels rius. Aquest treball posa les bases per futurs estudis de seguiment de les masses d’aigua a la Garrotxa, imprescindibles com a font de coneixement de la seva diversitat biològica, i fonamentals per la seva conservació i restauració.
Amb el suport de
