Introducció

Boscos mixtos en galeria al llarg dels cursos fluvials fins als 1600 m. Segons l’estatge i la geomorfologia de l’indret la composició florística varia. Els boscos de terra baixa de la Garrotxa presenten més espècies de l’ordre Populetalia, on destaquen com a espècies diferencials l’àlber Populus alba i els tamarius Tamarix ssp., i a l’estatge montà de la Garrotxa i al Ripollès dominen les espècies dels Fagetalia sylvaticae, amb el vern Alnus glutinosa com a espècie destacada. En ambients palustres s’enriqueixen de plantes dels Molinietalia  amb Filipendula ulmaria o Caltha palustris, o dels Phragmitetalia amb Carex riparia o C. acutifomis segons l’estabilitat del nivell d’aigua al llarg de l’any o el període d’inundacions. Alguns boscos de ribera del sector pirinenc del Ripollès, de valls engorgades amb poc sòl, disminueixen les plantes de l’Alno-Padion i predominen les plantes de les aliances Tilio-Acerion i Carpinion betuli, especialment, l’oma Ulmus glabra i el til·ler de fulla gran Tilia platyphyllos. Aigües amunt, per sobre dels 1500 m ja només trobem formacions més esclarissades de bedolls Betula spp., freixes i salzes, i grups de púdols Atadinus alpinus, que poc a poc són substituïts per comunitats fontinals.

En general, aquests boscos de ribera han quedat restringits al marge mateix del riu per l’ocupació i alteració de les planes d’inundació. Tots aquests boscos en la llera mateixa dels rius pateixen les dinàmiques de les riuades i constitueixen boscos poc densos, normalment rodals o franges petites amb poc ambient nemoral, i amb un grup important de plantes d’espais oberts pròpies dels codolars, a part de plantes ruderals i invasores exòtiques segons la presència de bestiar i els fluxos d’introducció de plantes al·lòctones.

Composició florística

El conjunt de boscos de ribera de la Garrotxa i del Ripollès presenten una gran diversitat d’espècies. Per una banda les espècies pròpies de boscos de ribera ben constituïts (Ord. Tamaricetalia africanae, Ord. Populetalia albae i Al. Alno-Padion) són responsables del 25,57% de recobriment, el 12,61% corresponen a altres espècies dels boscos higròfils (Ord, Fagetalia sylvaticae), i el 11,53% és recobriment a càrrec de la resta de plantes dels boscos caducifolis, i de les seves bardisses i vorades (Cl. Querco-Fagetea.

La presència d’espècies pròpies de comunitats higròfiles relacionades amb els rius (Ord. Phragmitetalia, Cl. Molinio-Arrhentheretea, Al. Cardamino-Montion i Ord. Adenostyletalia), recobreixen el 4,48%, les espècies de les clarianes de bosc (Cl. Epilobietea i Ord Galio-Alliarietalia) un 3,46% i les dels codolars (Ord. Thlaspietalia) un 0,19%.

El gruix de plantes que indiquen una degradació d’aquests hàbitats a les dues comarques presenten un recobriment molt important del 31,31%: indicadores de trepig un 5,20%, indicadores de ruderalització un 11,32% i les plantes exòtiques invasores un 14,79%.

 

Taula boscos de ribera de la Garrotxa i del Ripollès
Mostra de 273 inventaris
Cl. Querco-Fagetea Br.-Bl.et Vileger 1937
Ord. Populetalia albae Br.-Bl. 1931
Al. Salicion triandrae-fragilis Br.-Bl. et O. Bolòs 1957
As. Saponario-Salicetum purpureae Tchou (1947) 1948
Al. Populion albae Br.-Bl. 1931
As. Iridi-Populetum albae (Br.-Bl.) Tchou 1947
As. Lithospermo-Ulmetum minoris O. Bolòs 1956
Ord. Fagetalia sylvaticae Pawl. 1928
Al. Alno-Padion Knapp 1947
As. Lamio-Alnetum glutinosae O. Bolòs 1954
As. Scrophulario-Alnetum glutinosae Susplug. 1935 em. Nom O. Bolòs 1980
As. Carici pendulae-Alnetum glutinosae O. Bolòs et Oberd. 1953
As. Carici acutiformis-Alnetum glutinosae Scamoni 1935
As. Carici-Salicetum catalaunicae A. et O. Bolòs 1950      Al. Tilio-Acerion Klika 1955    As. Hedero-Tilietum platyphylli Vigo et Carreras 1983
Ord. Prunetalia spinosae Tx. 1952
Al. Berberidion vulgaris Br.-Bl. (1947) 1950
As. Arabido-Rhamnetum alpini O. Bolòs 1962	P	%
	R	R
	E	E
	S	C
		.
		G
Tamaricetalia africanae		0,02
Tamarix africana	I
Tamarix gallica	I
Populetalia albae		0,17
Fraxinus angustifolia	II
Alno-Padion		7,66
Allium ursinum	III
Alnus glutinosa	V
Angelica sylvestris	IV
Athyrium filix-foemina	II
Cardamine impatiens	V
Carex pendula	IV
Carex remota	III
Frangula alnus	III
Humulus lupulus	IV
Juglans regia	IV
Phyllitis scolopendrium	II
Ranunculus ficaria	IV
Scrophularia nodosa	IV
Solanum dulcamara	IV
Alno-Padion estatge altimontà (Scrophulario-Alnetum)		0,15
Betula pendula	II
Betula pubescens	I
Epipactis bugacensis	I
Pimpinella major	III
Scrophularia alpestris	I
Alno-Padion palustre (Carici acutiformis-Alnetum glutinosae)		0,47
Carex acutiformis	II
Carex riparia	II
Equisetum palustre	II
Berberidion vulgaris estatge subalpí (Arabidi pauciflorae-Rhamnetum alpinae)		0,19
Arabis pauciflora	I
Rhamnus alpinus	I
Ribes petraeum	I
Rosa pimpinnellifolia	I
Rosa rubiginosa	I
Rosa vosagiaca	I
Boscos de ribera (Alno-Padion + Populion albae)		16,82
Arum italicum	III
Cardamine emporitana	II
Doronicum pardalianches	IV
Equisetum telmateia	III
Eupatorium cannabinum	IV
Iris pseudacorus	II
Lamium flexuosum	II
Lithospermum purpureo-caeruleum	IV
Populus nigra	II
Rubus caesius	V
Salix atrocinerea catalaunica	III
Salix elaeagnos	IV
Salix xfragilis	V
Salix purpurea	IV
Salix xquercifoia	I
Sambucus nigra	V
Saponaria officinalis	IV
Symphytum tuberosum	IV
Ulmus minor	IV
Fagetalia sylvaticae		13,58
Acer campestre	V
Actaea spicata	I
Ajuga reptans	III
Anemone nemorosa	V
Anemone ranunculoides	III
Aquilegia vulgaris	V
Astragalus glycyphyllos	I
Campanula trachelium	V
Cardamine flexuosa	I
Cardamine heptaphylla	III
Carex sylvatica pauii	I
Carex sylvatica sylvatica	V
Circaea lutetiana	IV
Cornus sanguinea	III
Digitalis lutea	III
Dryopteris filix-mas	V
Euonymus europaeus	IV
Euphorbia flavicoma briginteri	I
Fagus sylvatica	II
Fraxinus excelsior	V
Geranium nodosum	II
Geranium pratense	I
Geranium sylvaticum	I
Glechoma hederacea	III
Helleborus viridis	IV
Milium effusum	I
Ilex aquifolium	IV
Knautia lebrunii	I
Lamium galeobdolon	IV
Listera ovata	II
Lysimachia nemorum	I
Melica uniflora	IV
Mercurialis perennis	V
Moehringia trinervia	IV
Mycelis muralis	V
Myosotis sylvatica	II
Oxalis acetosella	V
Poa nemoralis	V
Polygonatum multiflorum	I
Polygonatum odoratum	I
Polystichum aculeatum	II
Polystichum setiferum	III
Potentilla sterilis	II
Prunus avium	III
Pulmonaria affinis	III
Quercus robur	III
Ranunculus tuberosus	I
Sanicula europaea	III
Stachys sylvatica	IV
Stellaria nemorum	I
Taxus baccata	I
Tilia cordata	III
Tilia platyphyllos Scop.	IV
Tilia x vulgaris	I
Ulmus glabra	II
Valeriana officinalis	IV
Veronica chamaedrys	IV
Veronica montana	III
Veronica urticifolia	V
Viola odorata	I
Viola reichembachiana	V
Viola riviniana	I
Querco-Fagetea		11,63
Acer opalus	I
Agrimonia eupatoria	IV
Agrimonia procera	I
Arabis turrita	I
Bilderdickya dumetorum	I
Brachypodium sylvaticum	V
Buxus sempervirens	III
Calamintha sylvatica sylvatica	II
Calamintha sylvatica ascendens	I
Campanula persicifolia	I
Clematis recta	I
Clematis vitalba	IV
Coriaria myrtifolia	I
Coronilla emerus	I
Corylus avellana	IV
Crataegus monogyna	III
Daphne laureola	II
Euphorbia amygdaloides	III
Fragaria vesca	IV
Galium maritimum	III
Helleborus foetidus	II
Hepatica nobilis	IV
Hieacium sabaudum	I
Hieracium murorum	II
Ligustrum vulgare	III
Lonicera periclymenum	I
Lonicera xylosteum	IV
Origanum vulgare	II
Paliurus spina-christi	II
Peucedanum oreoselinum	I
Prenanthes purpurea	I
Primula veris columnae	II
Prunus spinosa	I
Pyrus malus	II
Quercus petraea	I
Quercus pubescens	II
Rhamnus cathartica	II
Rosa arvensis	II
Rosa canina	II
Rubus godronii	III
Rubus ulmifolius	III
Rubus godroni x ulmifolius	I
Satureja vulgaris	I
Sorbus torminalis	I
Stellaria holostea	II
Tamus communis	III
Tanacetum corymbosum	III
Viburnum lantana	II
Vicia sepium	II
Codolars		0,20
Andryala ragusina	I
Chaenorhinum minus	II
Epilobium parviflorum	I
Festuca gigantea	I
Galeopsis angustifolia	I
Ligusticum lucidum	I
Myosoton aquaticum	I
Picris hieracioides	III
Rumex scutatus	I
Verbascum sinuatum	I
Phragmition		1,90
Althaea officinalis	I
Apium nodiflorum	IV
Barbarea vulgaris	III
Convolvulus sepium	II
Cucubalus baccifer	II
Galium palustre	I
Glyceria notata	III
Lycopus europaeus	II
Lysimachia vulgaris	I
Lythrum salicaria	I
Mentha aquatica	I
Mentha arvensis	I
Mentha longifolia	I
Nasturtium offcinale	III
Phalaris aquatica	I
Phragmites australis	I
Rorippa sylvestris	II
Rumex conglomeratus	I
Sparganium erectum	I
Stachys palustris	I
Typha latifolia	I
Veronica anagallis-aquatica	II
Veronica beccabunga	IV
Cardamino-Montion		0,09
Cardamine raphanifolia	I
Chrysosplenium oppossitifolium	I
Myosotis palustris	I
Arabis alpina	I
Saxifraga aizoides	I
Molinietalia		1,15
Alchemilla coriacea	I
Caltha palustris	I
Carex lepidocarpa	I
Carex ovalis	I
Chaerophyllum hirsutum	I
Cirsium rivulare	I
Dactylorhiza majalis	I
Deschampsia caespitosa	I
Epipactis palustris	I
Filipendula ulmaria	II
Galium album	III
Galium uliginosum	I
Juncus effusus	I
Lotus pedunculatus	I
Molinia coerulea	III
Pimpinella major (L.) Huds.	I
Polygonum bistorta	I
Rumex acetosa acetosa	I
Sanguisorba officinalis	I
Serratula tinctoria	I
Succisa pratensis	I
Trollius europaeus	I
Valeriana pyrenaica	I
Adenostyletea		0,03
Peucedanum ostruthium	I
Polygonum alpinum	I
Thalictrum aquilegiifolium	I
Veratrum album	II
Molinio-Arrhenatheretea		1,43
Arrhenatherum elatius	V
Astrantia major	I
Blackstonia perfoliata (L.) Huds.	I
Centaurea jacea	III
Cirsium monpessulanum	I
Cirsium palustre	II
Festuca arundinacea	IV
Heracleum sphondylium	I
Holcus lanatus	III
Hypericum tetrapterum	II
Juncus articulatus	I
Juncus inflexus	III
Lathyrus pratensis	V
Lotus corniculatus	V
Medicago lupulina	V
Mentha longifolia	I
Mentha suaveolens	I
Poa trivialis	V
Prunella vulgaris	V
Pulicaria dysenterica	I
Ranunculus acris	III
Scirpoides holoschoenus	II
Tussilago farfara	III
Epilobietea angustifolii + Galio-Alliarietalia		3,45
Aegopodium podagraria	I
Anthriscus sylvestris	II
Bromus ramosus	III
Chaerophyllum temulum	I
Dipsacus pilosus	I
Epilobium angustifolium	I
Epilobium hirsutum	IV
Epilobium montanum	II
Euphorbia villosa	III
Galeopsis tetrahit	III
Geranium phaeum	I
Geum  urbanum	III
Lamium maculatum	II
Lithospermum officinale	II
Populus tremula	II
Rubus idaeus	I
Salix caprea	III
Salvia glutinosa	I
Sambucus racemosa	I
Silene dioica	II
Sison ammomum	I
Solanum nigrum	II
Companyes		9,88
Achillea millefolium	V
Agrostis capillaris	II
Anthoxanthum odoratum	II
Arabidopsis thaliana	I
Artemisia campestris	I
Asplenium quadrivalens	III
Briza media	I
Cardamine hirsuta	II
Carex flacca	V
Cruciata glabra	III
Elymus repens	I
Equisetum ramosissimum	II
Erysimum grandiflorum	I
Euphorbia cyparissias	I
Galium estebanii	II
Geranium pyrenaicum	III
Geranium robertianum	V
Hedera helix	III
Hieracium sp.	II
Hutera cheiranthos	I
Hypericum maculatum	I
Hypericum perforatum	III
Lamium purpureum	II
Leucanthemum ageratifolium	III
Linaria repens	I
Linum catharticum	I
Orobanche hederae	III
Osyris alba	II
Parnasia palustris	I
Pinus sylvestris	I
Polypodium vulgare serrulatum	III
Polypodium vulgare vulgare	I
Potentilla erecta	III
Pteridium aquilinum	III
Quecus ilex	I
Rhamnus alaternus	I
Rosa sp.	I
Rubia peregrina	I
Rubus sp.	IV
Ruscus aculeatus	III
Senecio pyrenaicus	I
Smilax aspera	I
Solidago virgaurea	III
Sonchus aquatilis	I
Sorbus aucuparia	I
Stachys officinalis	IV
Teucrium scorodonia	I
Trifolium pratense	IV
Viburnum tinus	I
Vincetoxicum hirundinaria	IV
Viola alba	IV
Ruderals		11,28
Actium lappa	I
Aethusa cynapium	I
Alliaria petiolata	IV
Arctium minus	V
Artemisia vulgaris	III
Bryonia dioica	IV
Carduus crispus occidentalis	I
Carex nemorosa	I
Chaerophyllum aureum	III
Chelidonium majus	I
Chenopodium album	II
Cirsium vulgare	I
Convolvulus arvensis	IV
Dactylis glomerata	IV
Daucus carota	III
Digitaria sanguinalis	II
Echinochloa crus-gallis	II
Equisetum arvense	III
Euphorbia helioscopia	III
Galium aparine	III
Geranium dissectum	I
Geranium rotundifolium	I
Lapsana communis	I
Malva sylvestris	I
Melilotus albus	II
Ornithogalum umbellatum	I
Parietaria officinalis	I
Pastinaca sativa sylvestris	I
Poa pratensis pratensis	I
Polygonum aviculare	III
Polygonum lapathifolium	I
Polygonum persicaria	II
Rumex crispus	II
Rumex obtusifolius	IV
Setaria viridis	III
Silene latifolia	III
Sonchus asper	I
Sonchus oleraceus	II
Stellaria media	IV
Stellaria neglecta	IV
Torilis japonica	I
Urtica dioica	IV
Veronica hederifolia	I
Trepig		5,18
Agrostis stolonifera	II
Capsella bursa-pastoris	II
Carex hirta	I
Cichorium intybus	I
Eragrostis pilosa	I
Lolium perenne	I
Plantago lanceolata	IV
Plantago major	V
Poa annua	IV
Potentilla reptans	V
Ranunculus repens	V
Sisymbrium officinale	I
Taraxacum officinale	V
Trifolium repens	IV
Verbena officinalis	IV
Exòtiques		14,73
Acer negundo	IV
Acer platanoides	II
Acer pseudoplatanus	III
Actinidia deliciosa	I
Aesculus hippocastanum	I
Ailanthus altissima	I
Amaranthus retroflexus	II
Araujia sericifera	I
Artemisia verlotiorum	V
Arundo donax	I
Bidens frondosa	III
Boussingaultia cordifolia	I
Bromus catharticus	II
Buddleja davidii	IV
Calendula officinale	I
Cardamine occulta	II
Castanea sativa	I
Celtis australis	I
Chenopodium ambrosioides	I
Commelina communis	I
Conyza canadensis	III
Crepis bursifolia	I
Cyperus eragrostis	IV
Datura stramonium	II
Eleusine indica	I
Erigeron annuus	IV
Erigeron karvinskianus	I
Euphorbia lathyris	I
Euphorbia maculata	I
Euphorbia prostrata	II
Fallopia baldschuanica	I
Ficus carica	III
Galinsoga parviflora	III
Helianthus tuberosus	III
Hemerocallis fulva	I
Impatiens balsamina	I
Impatiens glandulifera	I
Lemna minunta	II
Ligustrum lucidum	I
Lonicera japonica	I
Lunaria annua	III
Medicago arabica	I
Medicago sativa	II
Melissa officinalis	II
Oenothera biennis	I
Onobrychis viciifolia	I
Oplismenus undulatifolius	I
Oxalis latifolia	I
Parthenocyssus quinquefolia	III
Paspalum distichum	II
Phyllostachys aurea	I
Phytolacca americana	II
Platanus hybrida	II
Populus xcanadensis	IV
Robinia pseudoacacia	III
Rubeckia laciniata	I
Senecio inaequidens	I
Solanum lycopersicum	II
Solanum tuberosum	I
Solanum chenopodioides	I
Solidago altissima	I
Sorghum halepense	I
Symphyotrichum pilosum	III
Symphyotrichum xsalignum	II
Symphytum xuplandicum	I
Tanacetum parthenium	I
Trachycarpos fortunei	I
Tradescantia fluminensis	I
Vitis spp.	II

 

Diagnosi 

Si comparem dins de cada tipus de bosc de ribera les localitats més naturals i les més alterades ens dóna una idea de les afectacions agafant com a indicadors el recobriment dels diferents grups florístics.

Lamio-Alnetum glutinosae

Les principals afectacions dels Lamio-Alnetum glutinosae, vernedes de terra baixa i de l’estatge montà, és la  ruderalització per presència de bestiar, que sovint s’insta·len a l’l’hàbitat o només accedeixen a beure aigua o buscar ombra a l’estiu. Els indicadors és la importància del recobrimetn de palntes ruderals i plantes que suporten o són afavorides pel trepig. Aquests espais fluvials alterats, a més són fàcilment accessibles a plantes exòtiques invasores, especialment a prop  de poblacions o aiga avall de trams ja envaïts. Les espècies invasores exòtiques incrementen de amnera important el seu recobriment per la seva capacitat d’ocupar ràpidament els espais oberts creats.

L’increment relatiu de plantes dels boscos Querco-Fagetea és a causa de la desaparició d’espècies dels boscos higròfils i de ribera, normalment plantes herbàcies, mentre que una bona part d’arbres i arbusts resisteixen la presència del bestiar.

 

Carici acutiformis-Alnetum glutinosae

Les vernedes amb grans càrexs són pròpies de zones humides amb recs on l’aigua circula i es manté a un nivell estable, circumstància que fa que aquesta comunitat sigui molt puntual. Les problemàtiques que més han afectat les localitats de’aquestes vernedes són la dessecació de zones humides, la urbanització, el trepig per persones i l’entrada de plantes exòtiques invasores.

Especialment importants són les davallades de les espècies del Magnocaricion i del Phragmition dels boscos higròfils dels Fagetalia sylvaticae, per pèrdua de nivell d’aigua i desssecació, i l’entrada de plantes invasores.

Dinàmica dels boscos de ribera

La distribució del conjunt de boscos de ribera per categories de dinàmiques ens indica que la majoria tenen un balanç negatiu, entre el 18 i el 44%, per tant dinàmiques negatives. Boscos molt vulnerables amb moltes afectacions contínues en el temps i en l’espai.
Si analitzem la variabilitat dels diferents processos estudiats en el conjunt de 23 boscos de ribera amb seguiment no existeix cap procés amb la majoria de parcel·les amb dinàmica positiva, únicament la denudació, la millora de les espècies característiques de l’hàbitat i la forestació natural que en aquest cas s’interpreta amb tancament del bosc, tenen una variabilitat de la seva evolució entre lleugerament positiva i lleugerament negativa, però amb les mitjanes sempre per sota de 0 que marcaria l’estabilitat.
La ruderalització mostra una ampla variabilitat des de lleugerament positiva a clarament negativa, el trepig, la invasió de plantes exòtiques i la banalització presenten entre estabilitat i dinàmiques lleugera o clarament negatives, mentre que la sequera mostra només estabilitat o dinàmica lleugerament negativa.
De les parcel·les afectades els processos més negatius estan relacionats amb l’entrada i estada de bestiar als boscos de ribera en el 34,78%, per afluència de persones relacionada amb ús de bany en el 21,74% i per afectacions d’obres en el 8,70%.

 

 

El balanç global del seguiment de boscos de ribera a 2022 esmentat està elaborat amb les dades de 23 parcel·les, però algunes corresponen a localitats amb accions de conservació de l’entitat que precisament eviten l’accés de bestiar. Si considerem només els boscos sense accions de conservació, més representatius sobre aquest hàbitat, les mitjanes de l’índex d’evolució dels processos es redueixen entre 0,5 i 1 punt, i excepte l’assecament la variabilitat de tots els altres processos es redueix i es desplaça cap a dinàmiques clarament negatives.

Variabilitat dels processos en el conjunt de parcel·les de bosc de ribera sense actuacions de conservació.

 

En el cas de tractar només els boscos de ribera amb actuacions de conservació les dinàmiques de tots els processos són positives, excepte la invasió de plantes exòtiques que es manté estable. Els processos més clarament positius són la reducció de la ruderalització i del trepig, i per tant també de la banalització.

Variabilitat dels processos en el conjunt de parcel·les de bosc de ribera amb actuacions de conservació.

 

Quant a boscos de ribera disposem de les dades resultants del seguiment del període 2008-2018, on es pot observar que el número d’espècies pròpies dels boscos s’ha mantingut, igual que la resta de grups, però el seu recobriment ha tingut una davallada del 33,99%, i importants increments dels recobriments de les plantes ruderals (207,46 punts) i de les invasores (109,26 punts). Aquests percentatges s’incrementen encara més si comparem dues estacions de les quals tenim dades de l’any 1998: un 272 punts el recobriment de ruderals i un 129 punts el de plantes exòtiques invasores.

Evolució dels hàbitats de boscos de ribera de la Garrotxa en quant a recobriment (sumatori de recobriments de les espècies) de grups de flora vascular. S’aprecia una disminució del recobriment d’espècies dels boscos humits, i un increment important del recobriment d’espècies ruderals i invasores.