Recentment han estat publicats un parell de treballs on es detallen alguns des aspectes remarcables de la migració postnupcial dels aligots vespers Pernis apivorus a la Garrotxa. Des de 2003 fins 2012 es van dur a terme 10 campanyes consecutives per estudiar la migració.
Grup d’aligots vespers en migració. ©FTC
Com afecten els vents en alçada a la migració ?
La majoria dels rapinyaires que estan migrant els resulta molt més favorable el “vent de cua”, ja que aquest els afavoreix els desplaçaments amb un cost energètic molt més baix; així doncs, a la migració postnupcial, aquells vents que tenen component nord són els més favorables, i conseqüentment, els de component sud en resulten els menys adequats, ja que les aus tenen majors despeses d’energia quan han de volar amb el vent de cara..
Però no tots els vents de components nord no són per igual ser els que comporten un major nombre d’observacions. El vent amb el que es van fer més observacions va ser el del component Nord-oest. És probable que aquest fet estigui relacionat amb la “deriva” de molts exemplars que travessen pels Pirineus, i que en rebre el vent de component oest mentre es desplacen cap al sud, es deixen empènyer per aprofitar l’energia, desplaçant-se cap al sud-est. Tenint en compte, doncs, que la Garrotxa està situada a l’est dels Pirineus, i que als aligots vespers no els agrada travessar grans extensions de mar obert, explicaria perquè aquest component de vent sembla el més adequat per observar el major nombre d’aligots vespers, més encara quan això es produeix entre finals i inicis de setembre, ja que pel calendari fenològic es donen els màxims nombres d’aligots vespers travessant Catalunya en migració. Aquest vent és el típic que es dona quan entren fronts de baixes pressions per l’Atlàntic, i escombren el continent d’oest a est. Sovint, els dies que han tingut aquestes condicions, s’han observat centenars d’aligots vespers en molt poques hores. Alguna vegada, també s’han produït grans nombres amb vent del Nord-est, i probablement també a causa de la deriva inversa, tot i que com a norma general, aquest aspecte ha tingut menys incidència.
Com es distribueixen les classes d’edat al llarg de la migració?
Els aligots vespers tenen una dieta molt especialitzada en la captura d’himenòpters forestals i les seves larves, de manera a causa de l’especialització en els recursos els determinen un calendari fenològic molt marcat en el calendari; així entre mitjan agost i octubre, tota la població euroasiàtica es desplaça cap a l’Àfrica subsahariana per tal d’hivernar, especialment a hàbitats forestals de l’oest d’Àfrica on troben molt recursos alimentaris. A la Garrotxa, a l’igual que passa a països situats més al nord, passen primer els adults, especialment a finals agost i inicis de setembre; aproximadament dues setmanes més tard, gairebé tots els aligots vespers observats són juvenils, és a dir, aquells que han nascut l’any en curs. En aquestes dues setmanes, hi ha una transició progressiva d’aligots de entre les dues classes d’edat.
Adult i jove d’aligot vesper ©FTC
S’ha especulat força sobre el perquè els adults passen primer, i després ho fan els joves. Algunes de les teories més acceptades es basen el fet que els adults ja es troben en bones condicions físiques quan acabat la nidificació, mentre els joves encara necessiten uns dies més abans d’adquirir les condicions adequades. Aquesta migració diferencial no és exclusiva dels aligots vespers, ni tant sols de moltes espècies de rapinyaires, ja que es present a moltes aus d’altres grups.