General

52a Tertúlia Naturalística – “Una mirada al passat. Com era la Garrotxa fa 60, 6.000 o 60.000 anys?”

Des de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, et convidem a la 52a Tertúlia Naturalística que durem a terme aquest proper dijous dia 1 de febrer al restaurant CATÒLICS d’Olot (c/Clivillers, 7) a partir de les 21:00 h.

 

Cartell 52a Tertúlia

 

El títol d’aquesta tertúlia serà “Una mirada al passat. Com era la Garrotxa fa 60, 6.000 o 60.000 anys?”. El tema principal d’aquesta tertúlia serà l’evolució del paisatge garrotxí des de fa uns quants milers d’anys fins a l’actualitat. Un paisatge el podem definir com una porció d’espai caracteritzada per la combinació dinàmica de diversos elements que un observador percep d’una determinada manera. Així, podem descriure tants paisatges com vulguem i a més, tothom els pot percebre d’una manera diferent. De paisatges n’hi pot haver d’urbans, periurbans, rurals, naturals, … i cada un d’ells pot oferir infinitat de versions. No tenim evidències directes de com era el paisatge de fa 60.000 anys, però si que sabem com era el clima, quines espècies vegetals i animals hi havia, quins fenòmens geològics es produïen i amb tot això, podem generar hipòtesis de com interaccionaven tots aquests factors i en definitiva, com afectava a la composició del paisatge. Per altra banda, des de temps immemorials, les persones, que formem part d’aquests paisatges, els hem anat transformant i per tant, actualment podem dir que qualsevol dels paisatges de la Garrotxa no és res més que el reflex de l’evolució geològica i biològica de la zona afegint, si volem, aquest component humà. Sempre hem sentit a dir que el paisatge de la Garrotxa és fantàstic, idíl·lic, espectacular, incomparable, …, però en realitat, com es fa per caracteritzar un paisatge? Existeixen catàlegs que classifiquin els diferents paisatges? Com sabem com era un paisatge prehistòric? Pensant en els paisatges “naturals” actuals, cal gestionar-los, ordenar-los i conservar-los? Què és un paisatge singular? Hi ha lleis i normatives que diguin com ha de ser un paisatge determinat? A la Garrotxa, sabem com volem el paisatge? Tenim una visió massa antropocèntrica de la natura en general i del paisatge en particular? Realment, veiem el paisatge tal com és? Com serà el paisatge de la Garrotxa d’aquí a 30 anys? I d’aquí a 3.000? Aquestes i altres preguntes serviran per introduir-nos en un debat apassionant.

 

 

Les Tertúlies naturalístiques de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN tenen com a objectiu principal ser un punt de trobada de persones interessades en el patrimoni natural de la Garrotxa i estan obertes a tothom.

47a Tertúlia Naturalística i presentació llibre

Des de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN et convidem aquest proper dijous dia 11 de maig a la presentació del llibre “Guia de camp dels ocells a Catalunya”. En la presentació del llibre hi participaran els seus autors, Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.

L’acte tindrà lloc a la sala de conferències de l’IMPC – DINÀMIG (c/Bisbe Lorenzana, 15 d’Olot) a les 19:00 h de la tarda. Quan s’acabi l’acte de presentació del llibre, anirem al restaurant CATÒLICS d’Olot (c/Clivillers, 7) per començar la 47a Tertúlia Naturalística, que portarà per títol “Els ocells a Catalunya”. Acompanyats dels autors del llibre, encetarem un interessant debat sobre el coneixement actual dels ocells a Catalunya. El format de tertúlia serà al voltant d’una taula on ens reunirem per sopar o per prendre alguna cosa. Les Tertúlies naturalístiques de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN tenen com a objectiu principal ser un punt de trobada de persones interessades en el patrimoni natural de la Garrotxa i estan obertes a tothom.

La “Guia de camp dels ocells a Catalunya” es tracta d’un nou manual dels ocells a Catalunya, il·lustrat amb fotografies i escrit amb un llenguatge entenedor per a tothom i, alhora, amb rigor científic, sobre les 336 espècies d’ocells presents a Catalunya. És una guia que ajuda de manera pràctica a conèixer i identificar els ocells. De cada espècie es dóna el nom científic (amb regles de pronunciació i fonètica) i els noms populars catalans (a més dels noms en castellà, basc, gallec, anglès, francès i alemany) i les seves principals característiques com ara quina és la seva distribució a Catalunya, com és, quina grandària té, quant de temps viu (edats màximes registrades) i quants exemplars s’estima que hi ha a Catalunya. A més, de cadascuna de les espècies s’inclou un gràfic d’abundància i fenologia. Finalment, també s’inclou un glossari de termes relacionats amb l’ornitologia i l’argot ornitològic.

• 336 espècies ordenades segons l’International Ornithological Union Committee on Nomenclature (IOC).
• Més de 1700 fotografies en color.
• 336 gràfics intuïtius de fenologia i abundància per espècie.

En definitiva, una guia excel·lent pe disposar d’un ampli coneixement de l’avifauna catalana.

Rapinyaires de la Garrotxa, rapinyaires de Catalunya

Aquest proper cap de setmana 13 i 14 de maig, des de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural conjuntament amb l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i amb la col·laboració de l’ajuntament de Tortellà, hem organitzat les següents activitats amb el títol de “Rapinyaires de la Garrotxa, rapinyaires de Catalunya”.

Dissabte 13 de maig a les 19:00 h a la sala de plens de l’ajuntament de Tortellà (plaça Mercat, 21), xerrada sobre rapinyaires amb motiu de l’aparició del llibre “Guia de rapinyaires de Catalunya” a càrrec de Fran Trabalon coautor del llibre.

Diumenge 14 de maig a les 9:00 h trobada a l’ajuntament de Tortellà per fer una sortida matinal per observar aus en general i rapinyaires en particular, al Pla de Tapioles, a càrrec de Fran Trabalon.

Guia de rapinyaires de Catalunya: Reuneix tot el coneixement actual sobre la nidificació, l’alimentació, la migració i els moviments dels rapinyaires de Catalunya, tant de les espècies regulars al llarg del període anual com d’aquelles que són molt escasses o accidentals. També es posa èmfasi en la identificació dels rapinyaires, a través d’una descripció general, i de la inclusió de 300 fotografies a color i de làmines comparatives per a les espècies més conflictives. S’afegeix una taula fenològica on s’assenyala de manera ràpida i fàcil en quina època de l’any es presenten els rapinyaires a casa nostra.