Ja estan penjats a la pàgina web de l’entitat els tres primers articles dels Annals 9.
El volum dels Annals té 11 articles. Els tres primers ja consultables a la pàgina web són:
Els líquens de les roques calcàries de l’Alta Garrotxa Esteve Llop
L’estudi de la diversitat liquènica de les roques calcàries de l’Alta Garrotxa ha permès elaborar un catàleg de 164 tàxons, 88 dels qual són noves cites per a la biota liquènica de la comarca de la Garrotxa. A més s’aporten set nous tàxons al catàleg de Catalunya. El catàleg actual dels líquens de la Garrotxa inclou a 503 tàxons, amb una predominància dels líquens saxícoles. La diversitat liquènica de les roques calcàries de la zona estudiada està dominada per tàxons amb tal·lus crustaci, amb una alga trebouxioide com a fotobiont i que es reprodueixen majoritàriament de manera generativa, desenvolupant apotecis. Tot i que els líquens saxícoles estaven ben representats durant la redacció del catàleg de la Garrotxa, una de les àrees que mereixia ser estudiada amb especial dedicació era l’Alta Garrotxa. Per aquest motiu, durant l’estiu de 2012 es va dur a terme una campanya de prospecció amb l’objectiu principal d’investigar la diversitat liquènica saxícola de l’Alta Garrotxa i zones properes, amb un especial èmfasi en les roques calcàries.
Figura. Riquesa específica dels líquens saxícoles per a cada localitat mostrejada, amb indicació del nombre de noves espècies per a la Garrotxa presents a cada localitat.
Els briòfits dels boscos madurs de la Garrotxa Miquel Jover
En el treball publicat s’estudia la flora de briòfits dels boscos considerats com a madurs a la comarca de la Garrotxa, i es fa una comparació amb boscos on es practica una explotació forestal activa, amb signes evidents de tala. En total, s’han mostrejat 12 boscos diferents, dels quals 6 són alzinars i 6 són fagedes. De cada bosc, es va fer una prospecció de tots els substrats (sòl, roques, fusta morta i troncs vius) i es van determinar totes les espècies presents. En total, s’han trobat 83 tàxons de briòfits (67 molses i 16 hepàtiques). Els troncs van ser el substrat amb més riquesa taxonòmica, seguit per les roques, els sòls i la fusta morta; aquest últim substrat va mostrat mostrar una gran pobresa, a causa tant de l’escassedat de fusta morta, com de les condicions climàtiques poc favorables. La riquesa i cobertura dels briòfits epífits va ser màxima en alzinars madurs, i mínima en fagedes explotades. Quant a composició taxonòmica, hi va haver una diferenciació entre alzinars i fagedes, però no entre boscos madurs i boscos explotats. Tampoc es va trobar cap espècie de les considerades indicadores de boscos madurs, degut principalment a les condicions climàtiques que n’impedirien el desenvolupament.
Figura. Valors de riquesa taxonòmica per a cada tipus de bosc.
Novetats i aportacions als catàlegs de flora vascular de la Garrotxa Neus Villegas i Xavier Oliver
Els autors presenten les noves aportacions a la flora vascular de la Garrotxa acompanyades de petits comentaris sobre l’interès especial de cada tàxon. Destaquen les plantes rares i amenaçades, com Festuca occitanica i Festuca liviensis, entre d’altres, i les novetats per a la comarca (Hieracium olivaceum, Comelina communis). També remarquem les nostres citacions de plantes rares de la Garrotxa que no s’havien retrobat des de fa molts anys: Anthemis triumfetti i Aconitum vulparia. Finalment, informen també sobre alguns tàxons ja inclosos al catàleg de la comarca, però dels quals en tenim molt poques dades. En alguns casos han afegit alguns comentaris sobre la freqüència del tàxon a la comarca i sobre aspectes taxonòmics, ecològics i fitogeogràfics.
Figura. Anatomia foliar de a) Festuca lemanii b) Festuca marginata ssp. alopecuroides c) Festuca occitanica d) Festuca gracilior e) Festuca hervieri ssp. costei i f) Festuca liviensis.