FLORA AL·LÒCTONA

Flora al·lòctona de la Garrotxa

El Programa de seguiment i control de la flora al·lòctona realitza un seguiment sobre les espècies de flora foranes que s’estableixen a la nostra comarca, especialment sobre aquelles que desenvolupen poblacions que poden créixer i afectar altres espècies o hàbitats.

Les plantes invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat al Planeta. És per això que des de la delegació de la Garrotxa de la ICHN l’hem considerat un tema prioritari, no tant per l’impacte que les plantes introduïdes comporten actualment a la Garrotxa, sinó per l’impacte que generaran en el futur i també per l’increment exponencial de la dificultat d’abordar aquest problema amb èxit a mida que passa el temps i no s’intervé.

L’entitat es va crear l’any 2005, no obstant, des de feia temps que el grup de persones que posteriorment formarien l’entitat ja estaven vinculades a la línia de flora amenaçada que ja realitzaven seguiment i eradicació de plantes al·lòctones a la comarca. En el cas del Senecio inaequidens, ja l’any 1987 es van eradicar els primers exemplars detectats a la comarca, i des de llavors s’ha continuat eradicant i promovent actuacions de control a les administracions de la comarca (Agents rurals, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Consorci de l’Alta Garrotxa i Consorci de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa).

Els anys 2005 i 2006, la delegació de la Garrotxa va elaborar el “Cataleg de flora al·lòctona de la Garrotxa” i la “La llista Negra de plantes invasores de la GTXA”.

El catàleg ens va permetre establir el conjunt d’espècies introduïdes a la comarca, i s’actualitza cada any. Actualment, aquesta dinàmica permet que unes cinc persones que realitzen força treball de camp per la comarca, i tenen un nivell de coneixements específic, puguin detectar la presència d’una nova espècie forana, i per tant, efectuar una eradicació ràpida i senzilla per ser en els inicis de la colonització, i d’aquesta manera evitar un problema més complicat o inabastable posteriorment. Exemples han estat l’eradicació precoç de les úniques localitats trobades a la comarca de Pennisetum villosum, Impatiens balfourii, Solanum rostratum, Solanum sisymbrifolium o Eschscholzia californica.

La Llista Negra és una diagnosi sobre quins dels 300 tàxons al·lòctons trobats a la comarca són realment perillosos per a la conservació del medi natural. La valoració de nombrosos paràmetres per avaluar l’impacte actual, l’impacte potencial, la capacitat d’invasió i la dificultat d’eradicació i control, mitjançant una versió millorada d’una metodologia americana (mètode Hiebert, 1997) va determinar que dels 300 tàxons forans detectats només 50 podrien comportar problemes importants al medi natural de la comarca.

Sobre 14 d’aquests tàxons no es disposava encara d’informació suficient, i calia fer seguiments per veure com acabava d’evolucionar la seva presència a la comarca, malgrat que existien referències de la seva perillositat en altres territoris. En canvi, 36 tàxons requerien intervenció de manera urgent  (annex 1).

Aquesta priorització de tàxons és vital per poder abordar el problema, bé per poder centrar el problema com per la limitació de recursos dedicats a conservació.

Per fer la valoració d’impacte, cal disposar d’informació dels valors botànics de la comarca que els tàxons invasors podien afectar. En aquest sentit, “La Llista Vermella de flora vascular amenaçada de la Garrotxa, 2005” i “El catàleg de comunitats vegetals d’interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2005”, elaborats per la mateixa delegació de la Garrotxa de la ICHN, juntament amb el “Catàleg de comunitats vegetals d’interès de la Garrotxa”, acabat el 2007, però utilitzat també en la diagnosi, ràpidament es va permetre saber quins tàxons amenaçats segons criteris UICN (2001) i quines comunitats vegetals d’interès podien ser afectades, i per quines plantes invasores.

Des de la delegació es va prioritzar una llista amb els 10 tàxons invasors més perillosos. De tres d’ells (Ailanthus altissima, Fallopia baldschuanica i Senecio inaequidens) ja es pot consultar la cartografia digital (format miramon).

Aquesta cartografia es va elaborar l’any 2006, i es va posar a disposició de les administracions que realitzen actuacions en aquest sentit (Consorci de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Consorci de l’Alta Garrotxa). L’objectiu és promoure i facilitar les actuacions d’eradicació i/o control, ja que en tot moment sabien on hi havia el tàxon i si s’havia eradicat o no ja d’aquella localitat.  A més de l’elaboració, des de la delegació es va fer una intensa promoció de la cartografia, fins al punt de contactar amb empreses contractades per l’administració per assegurar que disposaven de la cartografia, i així poder rendibilitzar la seva feina. Aquesta línia és important perquè potencia la coordinació de les administracions, i a més la capacitat de la delegació de fer campanyes d’eradicació de plantes invasores és relativament petita.

Actualment, la delegació està elaborant el “Mapa de diagnosi de plantes invasores de la Garrotxa, 2007-2016”  amb l’objectiu de disposar de  fotografies fixes al llarg del temps de la distribució, importància i incidència dels tàxons invasors a la comarca, i poder-ne fer un seguiment en el temps i avaluar actuacions realitzades. El mapa s’elabora a partir d’un mostratge de 100 punts repartits per la comarca i territori de comarques veïnes amb els que comparteix espai protegit. Cada any es prospecten 10 punts.

S’ha realitzat tasques de control i/o eradicació sobre 29 tàxons, en alguns casos de detecció precoç s’ha eradicat tots els exemplars observats. En altres casos s’ha fet controls i/o eradicacions puntuals en hàbitats de tàxons amenaçats (Lithodora oleifolia, Cheilanthes maderensis…) o de comunitats vegetals d’interès (grederes de lapil·li volcànic).

En el cas de Senecio inaequidens, per exemple l’any 2006, es van realitzar actuacions de control i/o eradicació sobre el 60% de les localitats observades a  la comarca, i en conjunt amb les administracions que també van intervenir es va poder actuar sobre el 92% de les localitats detectades.

Respecte a Bidens aurea i Erigeron karvinskianus es van eliminar 5 rodals. En aquest últim cas, introduït per una veïna de Sant Feliu de Pallerols que l’havia portat de Suïssa, es va fer una campanya de sensibilització amb els veïns, de manera que es va poder eliminar el tàxon de moltes cases i jardins, amb el consentiment dels propietaris i compensant la pèrdua amb la plantació de Campanula portenschlagiana, planta ornamental de rocalla apreciada i pràcticament nul·la capacitat invasora.

També s’ha eradicat rodals de tàxons invasors que afectaven espècies amenaçades, com el cas de Buddleja daviddi sobre Lithodora oleifolia, Parthenocyssus quinquefolia sobre Carex depauperata i Isopyrum thalictroides, i Lonicera japonica sobre Cheilanthes maderensis…

 Sobre  Buddleja daviddi, Ailanthus altissima, Cortaderia selloana, Parthenocyssus quinquefolia, Lonicera japonica, Phytolacca americana, Erigeron karvinskianus, Bidens aurea, Fallopia baldschuanica, Acacia dealbata, Acer negundo, Platanus x hispanica, Gleditsia triacanthos, Glycirrhyza glabra i Ligustrum vulgare s’han realitzat eradicacions puntuals demostratives per avaluar la facilitat i l’eficiència de possibles eradicacions.

La capacitat tècnica de la delegació de la Garrotxa de la ICHN en l’eradicació i control de plantes invasores és petita, ja que és una ONG en que la dedicació és voluntària, i a més es treballa en altres línies. A més, la clau en la lluita contra les plantes invasores està en la minimització d’entrada d’aquests tàxons al nostre territori. Aquests fets fan que la prioritat per a la delegació sigui la sensibilització sobre el problema i la promoció d’accions de les institucions, especialment de l’administració.

Totes les actuacions realitzades bàsicament tenen com a objectius sensibilitzar i provocar accions de control i eradicació.

Cal esmentar a part, que des de la delegació conjuntament amb la Universitat de Girona s’ha elaborat un informe sobre criteris i tàxons prioritaris en la lluita contra les plantes invasores a Girona (Informe sobre les plantes invasores més perilloses i propostes de línies estratègiques a prioritzar per a la minimització del seu impacte a comarques gironines).

La feina desenvolupada fins al moment per la delegació en recerca bàsica, seguiment, implicació de persones, formació, i coordinació amb administracions ha comportat un volum de feina important. En el document “ Pla de seguiment i control de la flora invasora de la Garrotxa” s’explica més detalladament i en l’annex 2 d’aquest informe es pot consultar les accions de recerca i gestió realitzades amb un total de 70 tàxons invasors, la majoria d’ells perillosos per a la conservació del medi natural de la comarca.

A part de les actuacions desenvolupades per l’entitat,  altres entitats i institucions (Consorci SIGMA, Consorci de l’Alta Garrotxa, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Medi Natural de la Generalitat, Diputació de Girona) també desenvolupen o han participat en actuacions sobre flora invasora.

Les actuacions de seguiment i control es realitzen sobre les següents espècies i  s’esmenten les persones que han participat.

Acer negundo    Xavier Oliver i Bea Tenas

Acer pseudoplatanus    Xavier Oliver

Aesculus hippocastanum    Xavier Oliver

Ailanthus altissima   Xavier Oliver

Bidens aurea   Xavier Oliver  

Buddleja davidii    Xavier Oliver

Covallaria majalis Xavier Oliver

Cortaderia selloana  Xavier Oliver

Erigeron annuus   Xavier Oliver

Erigeron karvinskianus      Xavier Oliver i Jordi Artola

Eschscholzia  californica  Xavier Oliver

Fallopia baldschuanica    Xavier Oliver

Gleditsia triacanthos  Xavier Oliver

Glyzirrhyza glabra     Xavier Oliver

Hemerocallis fulva    Marc Mudarra i Xavier Oliver

Impatiens balfourii     Xavier Oliver

Ligustrum lucidum     Xavier Oliver

Lonicera japonica    Xavier Oliver

Parthenocyssus quinquefolia    Marc Mudarra i Xavier Oliver

Pennisetum villosum    Xavier Oliver

Phytolacca americana    Xavier Oliver

Platanus x hybrida     Xavier Oliver

Populus alba    Xavier Oliver

Prunus laurocerasus      Xavier Oliver

Robinia pseudoacacia   Xavier Oliver

Senecio inaequidens    Xavier Oliver

Solanum chenopodioides   Xavier Oliver

Trachycarpus fortunei   Xavier Oliver

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *